dimarts, 28 d’abril del 2009

Coincidències insòlites Prat - Manlleu


Aprofitant la conferència - taller d'ahir al Museu del Prat, vam innaugurar la coincidència insòlita. Aquesta ha estat l'excusa per parlar del desenvolupament de Manlleu i El Prat, tots dos molt propers al Ter i el Llobregat, respectivament. En ambdós casos, l'arribada de la indústria tèxtil transformà i enriquí els municipis.

La important demanda de mà d'obra que comportà la industrialització va permetre, per primer cop, la incorporació de la dona al treball assalariat regular. Aquest fet es produí no sense tensions, pel que representava de trencament de les estructures socials tradicionals.

Amb la bitlla de Manlleu i la bobina del Prat, hem volgut donar a conèixer aquest punt en comú que podrem visitar fins el 7 de juny al Prat i del 15 de juny al 31 de juliol, a Manlleu.

Si voleu podeu veure aquí una de les notícies que ja s'han publicat.

Em permeteu un Conte? petit Homenatge a George Orwell

Molt lluny d'aquí, a l'altre banda del món és on... En un futur llunyà, o potser en el passat més remot. Qui sap si és de candent actualitat...

El poble espera veure per fi una nova manifestació del Gran Jefe, un acte públic de veneració d'aquell a qui tots deuen alguna cosa, on tots s'enmirallen.

A escasses cinc hores d'inaugurar una exposició/manifestació propagandística, és el propi cap de la Propaganda (abans Cultura) qui canvia de lloc els textos i les fotografies. Tres dies enrere, algú que treballava per ell, o per sobre d'ell, o per sota, ja ho va fer...

Tots (els que en saben de veritat) al darrera les noves directrius: - això cap a quí! - aquest més amunt! - el video davant, sobretot que es vegi!! - poseu robes de colors institucionals, potser el vermell quedarà imponent!!

Algú que passa per allà i topa amb l'escena fa esforços per no riure. - Un home encorbatat manant a altres homes encorbatats, aquesta sí que és bona!!

Ara per sort hem de pensar que tot plegat queda Molt lluny d'aquí, a l'altre banda del món...

dilluns, 27 d’abril del 2009

Comencen les activitats al voltant de les mil i una rumbes

El 26 de març passat es va inaugurar, al Museu del Prat, l'exposició Les mil i una rumbes. 50 anys d'història de la rumba catalana, que estarà oberta fins el 2 de juliol.

Avui a les 19'30 h., començarem la primera de les activitats paral·leles, una conferència – taller, "La rumba catalana: teoria i pràctica" a càrrec de Martí Marfà, antropòleg de la Universitat de Barcelona, i Rafael Salazar "Rafalitu", guitarrista d'Ai, Ai, Ai i Patriarcas de la Rumba.

En aquesta activitat se’ns explicarà d’on ve, què ha estat i què és la rumba catalana, acompanyada amb imatges i música en directe.

Museu del Prat. Centre Cultural Torre Balcells. Pl. de Pau Casals, s/n, El Prat de Llobregat.

divendres, 24 d’abril del 2009

El Museu Torre Balldovina obre les seves portes a la recollida d'objectes

El Museu Torre Balldovina inicia una recollida d’objectes per ampliar el seu fons. Volem que aquesta exposició sigui un reflex de la memòria del poble. Que tot allò que ha format part d’una època i representi un record important passi a ser patrimoni de la ciutat. Per això, des del Museu, demanem ajuda a la ciutadania de Santa Coloma per tal de fer créixer el coneixement de la nostra història.

Proposem una recollida d’objectes representatius dels anys 50-60-70. Objectes quotidians i propers.
Aquestes peces formaran l’exposició temporal Objectes retrobats, el passat de Santa Coloma de Gramenet i posteriorment passaran a formar part de la col·lecció del Museu.

La donació d’objectes tindrà lloc al Museu en els següents horaris:

28,29 i 30 d’abril de 10:00 a 14:00 - 29 d’abril de 17:00 a 20:00 - 5, 6 i 7 de maig de 10:00 a 14:00 - 6 de maig de 17:00 a 20:00
Museu Torre Balldovina
Plaça Pau Casals s/n

dijous, 23 d’abril del 2009

“El Noucentisme” arriba al Museu Abelló


El passat dimecres 22 d’abril va arribar a la Fundació Municipal Joan Abelló el curs de Noucentisme organitzat pel Museu – Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.

En un primer moment, ens vam plantejar la sessió com una ruta pels edificis noucentistes de la ciutat de Mollet, però ràpidament vam abandonar aquesta idea ja que només tenim una casa esgrafiada. Aleshores, vam decidir que mostraríem el fons noucentista de la col•lecció Abelló. Així, vam fer una visita guiada per La Casa del Pintor, centrant-nos sobretot en la sala Manolo Hugué. Cal dir que la Fundació Municipal Joan Abelló és molt rica en obres de Manolo Hugué, ja que la seva obra va causar un fort impacte en el pintor molletà. Abelló va fer freqüents viatges a Caldes de Montbui i a mesura que li permetien les seves possibilitats, va anar augmentat la seva col•lecció. Així doncs, després de presentar breument el Museu i visitar la Casa del Pintor, vam repassar la vida de l’escultor de Caldes i va esmentar les diferents temàtiques que Hugué va treballar tot posant-les en relació amb les obres.

Personalment, la participació en el curs de Noucentisme ha estat una experiència molt enriquidora. Degut a les tasques que desenvolupo com a TAP no tinc gaire contacte amb els visitants, per això valoro molt positivament aquesta oportunitat, ja que m’ha permès copsar de primera mà les reaccions de la gent al visitar la Casa del Pintor. Crec que els participants de la sessió van quedar profundament impactats per la quantitat d’objectes i peces que tenim en aquesta primera casa. A l’ observar les seves reaccions i comentaris, jo només pensava: “si veiessin la segona casa....”.

Per acabar, felicitar al Museu de Cardedeu, i especialment a la Vero, per la bona organització del curs. Ha estat un plaer!

Antifranquisme i lluita pel lloc de treball a les Rodalies de Barcelona...

Més de tres dècades després de la vaga de la Compañía Roca Radiadores de Gavà i Viladecans el tema sembla de candent actualitat. Fa trenta anys, però, les reivindicacions laborals sovint acabaven tenint un cert caràcter polític: la defensa de la llibertat sindical, d’expressió i la lluita per la consecució d’una democràcia real en contra d’una dictadura que semblava no haver mort.

Els documents que podem trobar arran d’aquest esdeveniment a l’Arxiu Municipal de Viladecans tenen molt a veure amb l’art d’aquells dies. El Museu d’Història de l’Hospitalet, ens ofereix una peça que reflecteix aquell clam popular, un gravat de l'Estampa Popular de l'any 1966. Aixì, un expemplar de la revista "La Voz de Viladecans" de març de 1976 i un gravat de l'Estampa popular s'enmirallen i configuren la Coincidència Insòlita d'ambdós equipaments de la Xarxa de Museus Locals.

El grup Estampa Popular de Barcelona neix el 1965 amb una primera exposició, clandestina, a la Galeria Belarte. Poc després es produeixen els fets de la Caputxinada, que generen tot un seguit d’iniciatives de solidaritat amb els seus represaliats. El grup Estampa Popular decidirà col·laborar-hi econòmicament fent una exposició i venda d’estampes, aquesta vegada fora de la capital ja massa insegura.
La proximitat que existeix entre els artistes d’Estampa Popular i l’Agrupació d’Amics de la Música de L’Hospitalet (AAML’H) fa que es decideixi ubicar la mostra al local d’aquests últims entre els dies 1 i 14 de maig de 1966. Així és com part de l’obra d’Estampa Popular acaba formant part de la col·lecció de l’AAML’H que, al desfer-se l’any 1971, dóna totes les seves obres a la ciutat, conformant així el primer fons del Museu d’Història de L’Hospitalet (MHL’H). El conjunt de peces d’Estampa Popular que actualment salvaguarda el MHL’H està format per 38 gravats d’una vintena d’artistes prou rellevants de l’art català de l’últim terç de segle xx com Guinovart, Subirachs, Esther Boix o el mateix Ferran Vilàs.
El conflicte de l’empresa Roca (1976-77) va ser clau en la història del moviment obrer a Barcelona. La primera la vaga va esclatar el 28 de febrer de 1976 arrel de la detenció dels delegats sindicals que venien des de la seu a Alcalá de Henares per explicar les raons de l’aturada allà: l’augment salarial semestral estava lluny de les aspiracions obreres. L’aixecament va començar de manera absolutament pacífica. Passats uns dies, alguns treballadors van tornar a la feina i la fàbrica i els seus voltants es van omplir de presència policial per garantir la seva seguretat. Sota aquest raonament la Guàrdia Civil va carregar durament contra els vaguistes -tal com es veu a la imatge- i va ocupar el Poblat Roca en un cru episodi violent.
A l’Arxiu Municipal de Viladecans es guarda la revista La Voz de Viladecans, butlletí municipal on es dedica un ampli reportatge al conflicte. En aquest, hi trobem el recolzament municipal als vaguistes i les seves famílies, com ens mostren les declaracions de Josep Parellada, últim alcalde franquista, donant suport als treballadors, demanant l’aturada de la violència i criticant el silenci de la patronal. Amb tot, la vaga de la Roca va tornar a fer paleses les insuficiències del model franquista.
Com podeu veure, també és possible trobar una Coincidència Insòlita partint d'un fet polític i/o reinvidicació social i el seu reflexe en l'art i els mitjans de comunicació. Aquesta Coincidència, posada en marxa pel Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat i el Departament de Patrimoni Cultural de Viladecans, podreu veure-la a Ca N'Amat (Viladecans) fins al 10 de maig i del 12 de maig fins al 28 de maig al Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat.

dimarts, 21 d’abril del 2009

Dia Internacional dels Museus

La joia del Museu: el retaule de St. Isidre, un Agustí Pujol retrobat
El Museu d’Arenys de Mar acollirà del 8 al 31 de maig una exposició al Centre Cultural Calisay dedicada a Agustí Pujol per donar a conèixer els fragments conservats del retaule de Sant Isidre d’Arenys de Munt, recentment finalitzat el seu procés de recuperació. És una ocasió per apropar l’obra i la figura d’aquest gran artista, uns dels millors escultors del Barroc.
La Joia del Museu que proposem es una de les escenes dels tres fragments conservats del retaule. L’obra recull representacions de la vida de Sant Isidre: Sant Isidre amb la seva dona, Santa Maria de la Cabeza. El sant està representat amb el vestit dels antics llauradors de Castella agenollat davant la seva esposa amb un mocador al cap, porta en una mà el que podria ser una fossada de filar.
Els fragments conservats del retaule de Sant Isidre són tres escenes de la vida del sant: una amb la seva dona Santa Maria de la Cabeza, la segona és el miracle de l’aigua i la tercera l’olla dels pobres. Aquestes seran les obres que es podran contemplar en l’exposició que es podrà visitar a la Sala d’exposicions del Calisay durant el mes de maig.

L’any 1628 Agustí Pujol dóna per finalitzat aquest retaule. Tres segles més tard va patir greus lesions al cremar-se durant a l’inici de la guerra, l’any 1936. Josep Ma. Pons i Guri va ingressar l’obra en el museu d’Arenys de Mar on s’ha conservat tots aquests anys.
Segons Josep Ma. Pons i Guri el retaule havia estat realitzat pel mestre fuster Jaume Vendrell. Però Joan Bosch i Ballbona, professor de la Universitat de Girona, i especialista en l’art català d’aquest període va sol·licitar al Museu poder-lo contemplar i el va atribuir al mestre escultor Agustí Pujol. Fet que inicia per part del Museu D’Arenys de Mar un llarg procediment, a on el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va portar a terme la restauració de les peces.

Sobre l’artista: Fill d'Agustí Pujol I. Dit Agustí Pujol II. Un dels més notables artistes catalans del s XVII. La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d'un perfecte domini de la tècnica, una intel·ligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l'estètica barroca que l'artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia. Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, va obrar el perdut retaule de Martorell (1610-14). Vers el 1619 va tallar el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina. De la mateixa època és el del Roser (parròquia de Sarrià, Barcelona). Va fer també una Trinitat per al convent de trinitaris a Barcelona, quatre medallons per a la capella de Santa Bàrbara a Vallfogona, el desigual retaule de la Puríssima a Verdú (1623), un Crist difunt a Alforja (1626) i el retaule del Roser d'Arenys de Mar, amb Josep Oliu (1626). Se li atribueixen, entre altres obres, un Sant Aleix a Santa Maria del Mar de Barcelona, un Crist per a la cartoixa d'Escaladei i, a Vilanova i la Geltrú, un Sant Isidre.

Organitza: Museu d’Arenys de Mar. Regidoria de Cultura.
Amb el suport de: Centre de Restauració de Bens Mobles. Diputació de Barcelona
Sala d’Exposicions El Calisay, 8 al 31 de maig
Riera Pare Fita, 31. 08350 Arenys de Mar - Tel. 937924 444
Divendres, de 18 a 21 h; dissabtes i diumenges, de 12 a 14 h i 18 a 21 h.

Una sessió del curs "El noucentisme" al MdG

El dimecres passat, dia 15 d’abril, es va fer al Museu de Granollers una sessió del curs "El noucentisme", organitzat pel Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Tal com va explicar la Vero en un post fa ja alguns dies, aquest curs ha acabat formant part del projecte de TAPs de tres de nosaltres. La Vero, des de Cardedeu, ha treballat en l’organització i gestió del curs i impartirà l’última sessió d’aquest. La Mireia i jo mateixa també hi estem participant d’una manera directa ja que impartim una sessió cada una de nosaltres des del seu respectiu museu.
Així doncs, el dimecres va ser el dia que vaig donar la sessió sobre "El noucentisme a Granollers". Una primera part va consistir en l’introducció amb el suport d’un power point al Granollers de l’època, ensenyant les mostres d’arquitectura de llenguatge noucentista a la ciutat (de Jeroni Martorell i de M.J Raspall), així com les polítiques noucentistes entorn a la xarxa de biblioteques, a la restauració dels bèns monumentals i a la construcció de vivendes per a la classe obrera (sempre en relació a Granollers) i, acabant, amb un recull d’art gràfic d’influència noucentista trobat en la premsa de l’època. En un segon moment, vam fer un itinerari per tal de veure de primera mà alguns dels edificis noucentistes més propers al museu.
He de dir que aquesta participació ha estat molt interessant, per la descoberta per part meva del llegat noucentista a la ciutat i per la sempre engrescadora recerca a l’arxiu. I bé… el fet de donar la sessió, malgrat que en un inici sempre impressiona una mica, al final, ha sigut tot una experiència!

L'ÀREA de l'Esquerda

L’ÀREA (Àrea de Recerca Experimental Arqueològica) és un espai situat just davant la muralla del jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter) on s’està duent a terme un ampli programa d’Arqueologia Experimental. Amb aquest es pretén contrastar diverses hipòtesis emeses a partir de les dades arqueològiques obtingudes durant l’excavació del jaciment. Tot el programa s’està duent a terme en col·laboració directe amb la Butser Ancient Farm, una institució anglesa pionera en arqueologia experimental.

El programa s’inicià l’any 1991, arran de l’excavació d’un graner del segle XIII i del seu contingut cremat. Les dades procedents d’aquests treballs marcaren dues línies de recerca: l’experimentació en agricultura i l’experimentació en sistemes i tècniques de construcció.

L’experimentació en agricultura es basa en l’anàlisi de les llavors carbonitzades que contenia el graner. Aquest anàlisi ha permès conèixer les espècies que es conreaven a l’època –avui desaparegudes de la zona-, les “males herbes” associades, i els sistemes i tècniques de conreu (biennal i triennal) que s’utilitzaven. Amb aquest coneixement s’estan fent cicles de collites anuals amb llavors sense tractar, procedents del Proper Orient, i amb mètodes i tècniques propis d’època medieval. D’aquesta manera es busca mesurar la capacitat de producció i productivitat dels camps sotmesos a unes condicions el màxim de similars possibles a les d’aquell període (no s’utilitzen ni adobs químics, ni protecció contra les plagues, etc.).

Pel que fa a l’experimentació en sistemes i tècniques de construcció, aquesta ha consistit en la construcció dels dos tipus d’estructura d’emmagatzematge de gra que s’han trobat fins al moment a l’Esquerda (graner i sitges subterrànies). Un cop construïts es procedí a fer experiments sobre processos d’ús i manteniment: es va guardar gra en un dels compartiments del graner per tal d’estudiar el seu comportament i, amb el mateix objectiu, s’ompliren de llavors diverses de les sitges, mantenint-les plenes durant diferents períodes de temps.
Dins d’aquest mateix projecte es construïren també dues estructures de caràcter perible i que habitualment deixen com a única evidència forats de pal al sòl: una tanca i un paller. Per últim, s’han construït dos earthwhorks (fossat i terraplè), l’un seguint una orientació N-S, i l’altre E-O, amb els quals s’espera poder fer experiments d’erosió i sedimentació i comprovar com afecta l’orientació de l’estructura en el procés.

L’excavació d’una ferreria medieval durant la campanya de 1998, va obrir una nova perspectiva per la recerca experimental a l’Esquerda. Les dades recollides i les hipòtesis generades per aquestes, van comportar l’inici de l’experimentació en metal·lúrgia.
Aquesta nova línia es centra en el treball dels metalls, sobretot el ferro i el bronze. Per evitar deslligar-se dels treballs anteriors, s’estudien les eines i utensilis emprats en l’agricultura. Per tal de poder dur-ho a terme, a l’ÀREA de l’Esquerda s’ha reproduït una petita fornal per fer forja de ferro i un forn de cubeta per fer fosa de bronze. S’han reproduït també aquells utensilis necessaris pel seu funcionament: una manxa, una enclusa, un gresol i un motlle de pedra, similars als localitzats al jaciment. No només les construccions fruit dels experiments metal·lúrgics es concentren a l’ÀREA, sinó que aquesta també acull els camps de conreu, la reproducció del graner i la resta de construccions que s’han produït en els diversos projectes experimentals.
Cal tenir present però, que els treballs de l’ÀREA escapen de la simple reproducció destinada a la difusió. Tots els projectes que s’hi desenvolupen segueixen una metodologia rigorosa i utilitzen les normes estrictes de la ciència implicada. Tot i que el resultat, que en podríem dir final, o la construcció obtinguda, poden tenir un important valor didàctic i de difusió, és el procés de construcció i els problemes que es plantegen durant la seva execució el que aporta la informació més interessant al científic.

Si voleu més informació sobre el projecte d’Arqueologia Experimental de l’Esquerda podeu consultar la nostra pàgina web, on trobareu un apartat dedicat a l’ÀREA i una extensa bibliografia sobre el tema. Si el que teniu són ganes de conèixer-ho de primera mà podeu concertar una visita guiada al telèfon 93 854 02 71 o a l’e-mail: m.a.esquerda@rodadeter.cat

dilluns, 20 d’abril del 2009

Eines pels investigadors de la memòria oral


Per si us ha quedat el cuquet o si voleu indagar més en els marc del coneixement i l'aprenentatge, us linko aquí el programa d'unes jornades sobre bancs de testimonis orals, és a dir, com aprofitar les entrevistes a persones que poden aportar el seu coneixement personal de la Història o altres sabers humans. Aquestes jornades, "Fonts orals: enregistrament en format audiovisual i explotació dels fons d'entrevistes", se celebraran els dies 8 i 9 de maig (divendres i dissabte tot lo dia) a l'espai Arts Santa Mònica de Barcelona.

diumenge, 19 d’abril del 2009

V Magna Celebratio, viatge a la Badalona romana


Els propers dies 24, 25 i 26 d'abril tindrà lloc la cinquena edició de la Magna Celebratio, el festival romà de reconstrucció històrica organitzat pel Museu de Badalona que, tot i la seva relativament curta vida, ja és considerat un dels més rellevants de Catalunya.

El tret de sortida del festival es donarà el divendres dia 24 a les 19 h. amb la inauguració de l'exposició "La medicina en època romana", a la seu del Museu, seguida de la presentació dels cinc nous volums de la col·lecció "Baetulo quotidiana", dedicats a l'art de teixir, filar i tenyir, a la joieria, la pintura, la manera de fer pa i la medicina. A continuació hi haurà dues conferències que tractaran sobre el procés de romanització a Catalunya i la vida nocturna als barris marginals de la Roma antiga.

Dissabte 25 i diumenge 26, en diversos espais propers al Museu, el públic tindrà l'oportunitat de veure en directe com treballaven els artistes i artesans de l'època romana (el treball de la pedra i la fusta, el procés de creació dels mosaics, l'art de la forja, la ceràmica, la pintura mural, l'orfebreria, etc.), endinsar-se en el que era el dia a dia en una ciutat romana, conèixer com era la vida d'un legionari en un campament militar, o fer-se una idea de com funcionava el procés de producció, transport i comercialització del vi, des de la verema fins la taverna. També es podrà participar en tallers de cuina i cal·ligrafia, entre altres, o en jocs d'estratègia ambientats en la Baetulo romana.

Com cada any, també hi haurà visites guiades a diversos espais arqueològics de Baetulo (la Casa dels Dofins, el conducte d'aigües, el teatre romà i les restes del subsòl de la Plaça de la Constitució), i es podrà degustar un autèntic menú romà a set restaurants de la ciutat, prèvia reserva. 

Per a saber més detalls sobre l'emplaçament i horaris de les activitats, o els telèfons per a fer inscripcions i reserves, cal consultar la web: www.magnacelebratio.cat.

Serà un autèntic viatge en el temps, no us ho podeu perdre!.

dijous, 16 d’abril del 2009

Del preu de la cultura

Ja n'hem parlat algunes vegades al llarg de l'últim mig any, però val la pena tornar-hi aprofitant que tenim una plataforma de debat, a part de publicitària.

Potent notícia i novetat en el panorama museístic de la ciutat de Barcelona: ampliació horària també els diumenges a la tarda, aquella hora lliure que provant de buscar un museu, només trobaves cinemes, teatres i sobretot bars (que tampoc estava gens malament).
La cirereta del pastís és que, a més a més, aquests museus són gratis en diumenges!! Visca!!! A veure si podem, si no és demanar massa, esquivar la massificació i fer visites de qualitat!!!!

El passat dia 9 d'abril, la Catalina Serra signava una petita columna al Quadern de El País, parlant de tot això (a veure si el trobeu a la web, sinó el penjo al Grup), apuntant la necessitat d'obrir certament els museus, però tenint present que la cultura, si és ben feta i de qualitat, hauria de ser de pagament...

Crec sincerament que algo de raó tenia ja que, encara que no pagui l'usuari, de retruc haurà de fer-ho responent al pagament de més impostos. Recordem que les subvencions de l'administració també provenen dels ciutadans! A més a més, ja sabem que dependre de les subvencions tampoc és del tot positiu; potser caldria pensar en aquella paraula maleïda i a voltes malentesa: l'Autogestió.

dimecres, 15 d’abril del 2009

La pell estesa pel món a Osona!

Al Museu de l’Art de la Pell, ja sabeu que ens agrada festejar amb les persones que s’interessen pel museu però que també ens ensenyen coses.... Així que ahir vam celebrar la presentació oficial del projecte de La Pell del Món reunint tots els participants voluntaris i la premsa comarcal.

Per si no us ho he explicat, tenim una col·lecció d’objectes fets en pell que el Sr. Colomer Munmany, el fundador del museu, ha anat recopilant durant 50 anys de diferents parts del món. Aquestes peces que fins ara només el Sr. Colomer havia vist en el seu context, ara han pres vida a través de les paraules i la mirada dels participants a La Pell del Món.

Durant aquests dos mesos hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb osonencs procedents de dinou països diferents (Perú, Índia, Marroc, Ghana, Senegal, Itàlia, Anglaterra...i anar fent), d’aquesta manera hem pogut documentar més de vuitanta peces del museu procedents d’aquests països. Algunes peces són en exposició i d'altres han estat fins ara desconegudes pel públic en general.
Els resultats han estat lluny de contextualitzar d’una manera objectiva -òbviament, tampoc es pretenia-; doncs ha estat la vessant humana que ha donat valor i calidesa als objectes. Aquesta primera fase s’ha enregistrat en vídeo i veu i formarà part d’un audiovisual que es repartirà entre els participants, el MAP i el Consell Comarcal d’Osona.

La presentació va servir per posar sobre la taula tot el que significa aquest projecte pel museu i per la comarca, perquè en un futur el fet intercultural serà el punt de partida d’accions socioculturals.
Dins d’aquesta trobada -oficial, però íntima, tot s’ha de dir- vam poder veure un primer tastet del que serà el posterior audiovisual i a la vegada lliurar un obsequi d’agraïment (una llibreta de pell) als participants entrevistats. Per part d’aquests, he de dir que hi ha hagut molt bona predisposició i molta voluntat de fer coses plegats. Jo, personalment, em quedo amb aquestes cares:

Més informació a Consell Comarcal d'Osona

Hay algo aquí que va mal!!!

Ja ho deia Kortatu als anys 80: quelcom que ens envolta i ens ordena no funciona massa bé.
Ens diuen, des de dalt, que som una democràcia jove i que encara hi ha coses que no rutllen del tot bé, que no tenim una tradició democràtica de llarga durada i és per això que es produeixen desajustos, vicis o corrupteles.

Com a generació present però també de futur valdria la pena que comencéssim a pensar en la urgent necessitat de canviar el model cultural, refent-lo per tal que no es repeteixin els ja tòpics discursos funcionarials i de l'administració del "vuelva usted mañana" o el "tinc molta feina per fer i massa poc temps per fer-la".

Potser el que passa és que tenim molts càrrecs, molts “mandamases” que es passen el dia i les setmanes reunits decidint tot un seguit de coses que al final no es duen a terme perquè no s'hi treballa.
El problema essencial és que no existeix el passar comptes per les falses promeses ni l'acció dels dirigents; que tenim molt malentès això de que són triats i llavors ja poden fer el que vulguin... I no estic pas parlant de les altes esferes, sinó dels polítics de proximitat de lo local, dels càrrecs intermitjos que l'únic que fan és frenar i relentir la feina tan necessària, sobretot pel que fa a la Cultura.

Tot i que sembli un discurs fora de lloc, segur que més d'un i una el compartirà!!

dimarts, 14 d’abril del 2009

Coincidència Insòlita Casa Museu Verdaguer i Museu de la Punta

El Museu Marès de Arenys de Mar va presentar aquest dissabte dia 10 d’abril i fins al 10 de maig, la mostra expositiva de Coincidències Insòlites com una activitat més de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Com molts de vosaltres ja sabeu, la meva incorporació al Museu d’Arenys de Mar ha estat recent, però just a temps per tancar els temes pendents d’aquesta emocionant aventura que tots vosaltres heu viscut des del començament.
Tot i que trobar coincidències per Insòlites que puguin ser, pot representar una recerca no sempre fàcil, estem contents de veure el resultat de la proposta exposada, a on ens permet reflexionar sobre aquests objectes de indrets tant dispars...

La coincidència que presentem la casa Museu Verdaguer i el Museu Marès de la Punta neix de l’origen del poema “La Puntaire” de Jacint Verdaguer, a on s’atribueix a la influència de Josep Fiter, rander de l'època, que va revisar el text abans de ser publicat a petició de Verdaguer. Aquest poema, que recull la llegenda de l'origen de les puntes, fa referència a Arenys de Mar, focus molt important del sector de puntes en aquella època.

És per aquest motiu que, com a mostra d'aquesta coincidència insòlita, es pot veure en exposició el cartell de la “Fábrica de Blondas y Encajes” de Josep Fiter i el manuscrit de les notes de Verdaguer quan va escriure "La Puntaire".

Museu Marès De la Punta : 10 d’abril fins a 10 de maig
Carrer de l’Església, 43 - 08350 Arenys de Mar
Casa Museu Verdaguer : 17 de maig fins 21 de juny
C. Major, 7 - 08519 Folgueroles

Sant Jordi a l’Esquerda

El Museu Arqueològic de l’Esquerda organitza diverses activitats per celebrar la festivitat de Sant Jordi d’enguany. Per tal de facilitar l’assistència al públic, els diversos actes es traslladen a la tarda del dissabte 25 d’abril.

Les activitats s’iniciaran a les 5 amb Les fabuloses històries de l’Esquerda. L’acte, adreçat especialment al públic familiar, consisteix en fer una visita al jaciment de l’Esquerda conduïts per un personatge molt especial, el bufó Floduc. Aquest, amb un toc d’humor i imaginació, repassa amb els nens la història de l’Esquerda i de les persones que hi van viure. El punt de trobada és al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda i el preu de l’activitat de 3.5 € per persona.

Un cop acabada la primera activitat, aproximadament a 3/4 de 6 de la tarda, i a l’esplanada de davant de l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica, es podrà participar en dos tallers. L’un, anomenat Pans del Món, permet conèixer diferents maneres de fer pa; l’altre, organitzat per la revista Roda de Ter en motiu del seu número 700, anomenat Taller de punts de llibre i roses de paper, permetrà als més petits posar a prova la seva imaginació per elaborar l’objecte que desitgin i que es podran endur a casa. Les dues activitats són gratuïtes.

També podreu aprofitar la visita al jaciment per veure com estan els conreus de l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica.
Des del Museu Arqueològic de l’Esquerda us animem a participar d’una tarda agradable i divertida!

Si desitgeu més informació podeu posar-vos en contacte amb el Museu de l’Esquerda al telèfon 93 854 02 71 o l’e-mail m.a.esquerda@rodadeter.cat

"Xarxes" al Museu de Gavà

Fins el 14 de juny, el Museu de Gavà presenta l'exposició Xarxes, una producció del Museu de Gavà, el Museu de Sabadell i l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

L'exposició visitarà diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de Barcelona i ens ofereix una visió de l'existència de les xarxes i els intercanvis al llarg de la història.

Xarxes incideix especialment en les xarxes actuals, de les xarxes personals al fenomen de la globalització o de l'intercanvi personal d'objectes a les xarxes telemàtiques mundials. Alhora, el seu discurs expositiu ens permet aprofundir en els intercanvis al neolític, moment en que els homes i les dones iniciàvem aquesta pràctica, mitjantçant l'estudi de les rutes i circuits de productes i d'idees.

Tot plegat, un meravellós viatge al passat que ens permet comprendre millor les relacions humanes i ésser conscients de que som, sens dubte, nodes d'una xarxa...

dijous, 9 d’abril del 2009

L’Esquerda visita Serinyà

El passat diumenge 29 de març el Museu Arqueològic de l’Esquerda va organitzar una visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (El Pla de l’Estany). El parc inclou tres coves visitables: la Cova de l’Arbreda, la Cova de Mollet i la Cova del Reclau Viver. La visita, que va comptar amb la guia del director de les excavacions, el doctor Narcís Soler, va agrupar més d’una cinquantena de persones.

En arribar el parc, i un cop a l’interior del Centre d’Interpretació, es va projectar un audiovisual que girava entorn de la formació de la zona travertínica on es troben les coves. El procés de formació consta de dues etapes, en la primera l’acció dels torrents diposita el carbonat de calç que forma el travertí, un travertí on posteriorment l’acció erosionadora de l’aigua conforma les coves habitables.

Tot seguit, i després d’una detallada explicació de la història de les excavacions per part del Dr. Soler, vam procedir a visitar les coves. La Cova de l’Arbreda, ocupada durant el paleolític mitjà i superior, fou freqüentada pels neandertals entre ara fa uns 90.000 i 39.000 anys, i pels humans moderns entre aquell moment i fins ara fa un 16.000 anys.

La Cova de Mollet conté la documentació directe de presència humana més antiga del parc, i de Catalunya, d’ara fa uns 200.000 anys, a inicis del paleolític mitjà. Es tracta d’una dent humana de preneandertal (Homo heidelbergensis). En els períodes en que la cova no era ocupada pels humans es convertia en cau de grans carnívors, com l’ós o la hiena, els quals, com mostren la gran quantitat d’esquelets trobats a l’indret, hi arrossegaven les seves preses: l’elefant antic, el rinoceront de les praderies, el linx de les cavernes, el cavall, el cérvol i la daina, entre d’altres.

L’última de les coves que vam visitar fou la del Reclau Viver. Aquesta és l’única que conserva la seva forma original amb una cambra precedida d’un vestíbul. La seva ocupació més antiga data del moment d’arribada dels primers humans moderns, ara fa uns 39.000 anys i va durar fins a l’enfonsament de part del sostre ara fa un 15.000 anys. Posteriorment es tornà a utilitzar com a magatzem de cereals o com a lloc d’enterrament durant el neolític, el calcolític i l’edat del bronze (des d’ara fa uns 7.000 anys fins ara en fa uns 3.000).

Un cop visitat el parc, vam completar la sortida amb la visita, també guiada pel Dr. Soler, al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Allí vam poder admirar tota la col·lecció, formada tant pel material recollit a les coves com per restes arqueològiques o paleontològiques procedents d’altres indrets de la comarca, ampliant el marc cronològic fins a períodes més recents. Posteriorment, els visitants que ho van desitjar van poder participar en el dinar en grup que prèviament s’havia reservat en un restaurant de la mateixa localitat molt proper a l’Estany.

Maneres d'experimentar el museu

El passat 27 d'abril vam inaugurar Les mil i una rumbes al Museu del Prat.
En aquesta mostra se'ns ofereix un apropament diferent al museu; és una exposició per ser vista, però també escoltada, cantada o fins i tot, ballada.

Tot queda bastant lluny de la visió tradicional del museu, però... què és el museu sinó un lloc d'oci? Com ens hem d'adaptar a les noves necessitats? Cada cop més sorgeixen apropaments al patrimoni des de punts de vista diferents... i és genial veure com algú surt rient del teu equipament.

Aquí podeu veure com va anar la inauguració i si voleu passar una estona diferent, podeu fer-nos una visita fins el 2 de juliol.

Museu del Prat
Pl. Pau Casals, s/n - El Prat de Llobregat

dimarts, 7 d’abril del 2009

Exclusió cultural

Diumenge al vespre la TV3 emetia un reportatge sobre el barraquisme a la ciutat de Barcelona.
Una de les persones que van viure a barraques va expressar que "lo que me pesará mientras viva es la incultura que hemos vivido, y eso sí que no lo perdono, que no tuviéramos acceso a la cultura". Tenint en compte la precarietat en la que vivien, aquest testimoni em sembla colpidor.

Com a Tècnics i Tècniques d’Animació del Patrimoni Cultural Local la nostra tasca consisteix en apropar la cultura a aquells col·lectius en risc d’exclusió cultural. És una iniciativa fresca, que sumada a d’altres esforços encetats pels darrers governs de la Generalitat poden assolir algunes fites importants. Però per a tal fi, considero que en matèria de cultura cal fer un pacte nacional on govern i oposició tracin un camí comú, perquè la feina feta no quedi en un no res.

En un no res ha quedat la minsa feina feta pel govern de Prodi, a Itàlia. El dissabte 4 d’abril la plana de crònica del diari La Repubblica exposava el següent “Batalla al bus entre immigrants i residents: amb nosaltres no els volem”, “Un tenor negre és expulsat del cor per racisme”, “Roma, nens afganesos dormien a les clavegueres”.

D’altra banda, si volem professionalitzar els TAPCL’s caldria que les universitats incloguessin al seu currículum una formació sobre aquesta temàtica. Com és possible que el màster oficial de Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona no ho contempli? Encara més, si tractem sota aquesta òptica les llicenciatures d’Història i d’Història de l’Art se’ns pujaran els colors... L’aplicació del Pla de Bolonya és un bon moment per a reflexionar sobre quin model educatiu i cultural volem.

El capital cultural és un bé acumulatiu, i que es transmet de pares a fills. En aquest sentit les desigualtats culturals es reprodueixen fins a la sacietat, sempre que no hi hagin factors que esmenin aquest cicle viciós.

Al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona es va poder veure una exposició sobre barraquisme fins el 22 de febrer de enguany. Malgrat que ja fem tard us deixo el link perquè podeu visitar-la virtualment: Barraques, la ciutat informal.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Coincidències Insòlites a Montcada i Reixac

El dijous 2 d’abril a les 19:00h, vam presentar al vestíbul del Museu de Montcada la coincidència insòlita que hem preparat l’Àngels del Museu Arqueològic de l’Esquerda i jo mateix.
La coincidència, titulada, el Cinturó i el temps, posa en relació un motlle per a la fabricació de sivelles trobat en el jaciment ibèric de Les Maleses i una sivella de bronze apareguda al jaciment de l’Esquerda, a roda de ter. La coincidència doncs és evident: el Cinturó!

Com bé diuen els companys de Vic i Mollet, la dificultat de trobar la coincidència rau en la heterogeneïtat del museu, la qual cosa complica trobar l’enllaç insòlit. En el cas de Montcada i Roda de Ter, també hi afegiria l’escassetat de peces afegida a la heterogeneïtat de les col·leccions. Pel que he pogut comprovar a Montcada, i en part també a Roda, les dimensions de les col·leccions, més aviat petites, han afegit dificultats a l’hora de trobar alguna coincidència. Fins al punt, que en algun moment, vam arribar a pensar que insòlitament, no coincidiríem en res!

Al final però, vam aconseguir trobar-la. Després d’un parell de mesos de donar-hi voltes la satisfacció és que l’hem presentat. La presentació com deia abans va ser el dijous passat. Hi van assistir la Directora del Museu l’Esquerda, la Maria Ocaña, i l’Àngels, les quals van fer una breu presentació del seu museu i peça. Per la nostra part, vam presentar l’activitat i una breu explicació de la coincidència, que en resum és: Veure com al llarg del temps fins a l’actualitat el cinturó ha simbolitzat prestigi, força i poder a qui el porta. Començant pels 12 treballs d’Hèrcules i acabant amb el Batman.

Finalment, i un cop dita la bona acceptació que va tenir per part dels presents la nostra coincidència, voldria fer esment d’un fet que va deslluir l’acte. No sé si va ser cosa de la pluja, la coincidència amb una altre presentació cultural a la Biblioteca nova o el partit del Barça d’eurolliga, però les actuacions de difusió que vàrem fer (invitació als Amics del Museu i a totes les associacions dels municipi, notes de premsa local i fins i tot una entrevista a la radio) no van servir per generar expectatives suficients que portessin els veïns a l’acte.
La lectura positiva d’aquesta devallada de públic però, és que ja hi ha hagut vàries persones al cap de setmana que s’han acostat al museu per veure-la, i que avui a les 9 del mati erem la tercera noticia més llegida de cultura, a la Veu de Montcada (Diari Digital).

divendres, 3 d’abril del 2009

Pla, biògraf de Rusiñol

Avui, al Museu Industrial del Ter s’inaugura l’exposició:
Pla, biògraf de Rusiñol

La mostra, produïda per la Fundació Josep Pla amb la col·laboració del Consorci de Patrimoni de Sitges, permetrà veure, al Museu Industrial del Ter, dos olis de Santiago Rusiñol, un de Ramon Casas, un de Joaquim Mir i dues peces de Manolo Hugué.

L’exposició és un recorregut per la literatura de Josep Pla, centrada en la figura de Santiago Rusiñol. Ambdós varen mantenir una relació en la distància, ja que Pla observava el personatge del Rusiñol literari i el comparava amb autors de l’època. Tot i que en un principi Pla creia que l’obra de Rusiñol no perduraria en el temps, va ser amb la seva mort on va començar a canviar de parer fins que decidí acabar una obra que en el seu moment li havia demanat que Rusiñol escrivís: les seves memòries. Com que Rusiñol no li va fer cas, Pla es disposà a retre el seu particular homenatge i acabar allò que mai va ser iniciat.
"Quan no es té l'orgull inofensiu d'explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure's incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l'última paraula." (Josep Pla, "Davant en Russinyol", La Publicitat, 11-XII-1925.

Realment val la pena.
Us esperem a tots al Museu Industrial del Ter!

dimecres, 1 d’abril del 2009

Era Déu?, és l’home?

La història humana és en gran mesura la lluita per combatre la fam i sobreviure. Com ha estat aquesta lluita al llarg del temps? com és ara? i sobretot, quins han estat i quins són els responsables de la fam? era Déu, és a dir, la natura? és l’home?

A totes aquestes preguntes, i a moltes altres, ha intentat respondre el Dr. Josep M. Salrach, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de la tercera de les conferències del cicle d’enguany de l’Esquerda.

Tot i que la fam ha estat la nostra inevitable companya de viatge, la seva intensitat i la seva extensió han variat al llarg del temps. Segons el professor Salrach, hi ha dos grans períodes en la història de la fam separats per la industrialització del segle XIX. En aquest moment, els països que s’industrialitzaren aconseguiren eradicar la fam crònica. La fam que anteriorment venia provocada per fallides en la producció desapareixia gràcies a una tecnificació creixent que va permetre, i permet, produir aliment suficient per a tothom.
En els països industrialitzats, dits del Primer Món, quan la fam torna, de forma puntual, ho fa per causes polítiques o ideològiques, o bé per les crisis de sobreproducció pròpies del capitalisme, com el crac del 29 o, segurament, la crisi actual. És a dir, en l’actualitat, en el Primer Món les fallides es localitzen en la distribució o en la demanda. No obstant això, en molts països subdesenvolupats o en procés de desenvolupament, en els quals la base econòmica continua sent l’agricultura, la fam crònica per fallides en la producció encara persisteix i s’agreuja pel seu mal encaix en l’economia de la mundialització.

Un cop parcialment independitzats del clima per sobreviure, continuen morint milions de persones de fam. Paradoxalment, com indica la FAO, no només la fam persisteix, sinó que el nombre de desnodrits va en augment, així, mentre l’any 2005 hi havia 848 milions de persones que passaven gana, el 2008 s’ha arribat a 963 milions, una de cada set persones del món.

Davant d’aquesta perspectiva actual, en que és més rellevant el paper de l’home que el de la natura en l’aparició de la fam, el Dr. Salrach considera que només l’augment de la democràcia podrà aportar sòlides garanties d’escapar de la fam. Aquesta i altres reflexions les podreu trobar també en el seu llibre La fam al món. Passat i present acabat de publicar (març del 2009) per l’editorial Eumo.