Hi vaig trobar, sobre tot, criteris que podrien ajudar-nos a construir un discurs de proximitat, i també una idea inspiradora que ressona alt i fort en la filosofia del llenguatge: només ens comuniquem quan ho fem de forma autèntica i significativa. I per aconseguir-ho, la Pragmàtica diu que són necessaris quatre ingredients: intencionalitat (voler dir alguna cosa), context (tenir en compte la situació, l’entorn), interacció (construcció cooperativa del discurs, diàleg, participació) i imprevisibilitat (no donar per assentat el discurs de l’interlocutor, estar a l’escolta atenta de l’altre...).
A risc d’apuntar coses d’estricte sentit comú, m’ha semblat interessant recollir-ho. Ara que la cultura reinterpreta la forma i el contingut del seu missatge, tot recurs pot ser benvingut.
Si comunicar és l’acció quasi màgica de connectar la nostra freqüència amb la de l’altre... haurem d’estar atents a la freqüència fonamental dels públics de la cultura!
Mentres tant, us desitjo bones sintonies aquest Nadal i al 2009!
*Lingüística pragmática y análisis del discurso, Catalina Fuentes Rodríguez, 2000;
Introducción a la Pragmàtica, Maria Victoria Escandell, Ariel S.A 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.