Antifranquisme i lluita pel lloc de treball a les Rodalies de Barcelona...

Més de tres dècades després de la vaga de la Compañía Roca Radiadores de Gavà i Viladecans el tema sembla de candent actualitat. Fa trenta anys, però, les reivindicacions laborals sovint acabaven tenint un cert caràcter polític: la defensa de la llibertat sindical, d’expressió i la lluita per la consecució d’una democràcia real en contra d’una dictadura que semblava no haver mort.

Els documents que podem trobar arran d’aquest esdeveniment a l’Arxiu Municipal de Viladecans tenen molt a veure amb l’art d’aquells dies. El Museu d’Història de l’Hospitalet, ens ofereix una peça que reflecteix aquell clam popular, un gravat de l'Estampa Popular de l'any 1966. Aixì, un expemplar de la revista "La Voz de Viladecans" de març de 1976 i un gravat de l'Estampa popular s'enmirallen i configuren la Coincidència Insòlita d'ambdós equipaments de la Xarxa de Museus Locals.

El grup Estampa Popular de Barcelona neix el 1965 amb una primera exposició, clandestina, a la Galeria Belarte. Poc després es produeixen els fets de la Caputxinada, que generen tot un seguit d’iniciatives de solidaritat amb els seus represaliats. El grup Estampa Popular decidirà col·laborar-hi econòmicament fent una exposició i venda d’estampes, aquesta vegada fora de la capital ja massa insegura.

La proximitat que existeix entre els artistes d’Estampa Popular i l’Agrupació d’Amics de la Música de L’Hospitalet (AAML’H) fa que es decideixi ubicar la mostra al local d’aquests últims entre els dies 1 i 14 de maig de 1966. Així és com part de l’obra d’Estampa Popular acaba formant part de la col·lecció de l’AAML’H que, al desfer-se l’any 1971, dóna totes les seves obres a la ciutat, conformant així el primer fons del Museu d’Història de L’Hospitalet (MHL’H). El conjunt de peces d’Estampa Popular que actualment salvaguarda el MHL’H està format per 38 gravats d’una vintena d’artistes prou rellevants de l’art català de l’últim terç de segle xx com Guinovart, Subirachs, Esther Boix o el mateix Ferran Vilàs.

El conflicte de l’empresa Roca (1976-77) va ser clau en la història del moviment obrer a Barcelona. La primera la vaga va esclatar el 28 de febrer de 1976 arrel de la detenció dels delegats sindicals que venien des de la seu a Alcalá de Henares per explicar les raons de l’aturada allà: l’augment salarial semestral estava lluny de les aspiracions obreres. L’aixecament va començar de manera absolutament pacífica. Passats uns dies, alguns treballadors van tornar a la feina i la fàbrica i els seus voltants es van omplir de presència policial per garantir la seva seguretat. Sota aquest raonament la Guàrdia Civil va carregar durament contra els vaguistes -tal com es veu a la imatge- i va ocupar el Poblat Roca en un cru episodi violent.

A l’Arxiu Municipal de Viladecans es guarda la revista La Voz de Viladecans, butlletí municipal on es dedica un ampli reportatge al conflicte. En aquest, hi trobem el recolzament municipal als vaguistes i les seves famílies, com ens mostren les declaracions de Josep Parellada, últim alcalde franquista, donant suport als treballadors, demanant l’aturada de la violència i criticant el silenci de la patronal. Amb tot, la vaga de la Roca va tornar a fer paleses les insuficiències del model franquista.

Com podeu veure, també és possible trobar una Coincidència Insòlita partint d'un fet polític i/o reinvidicació social i el seu reflexe en l'art i els mitjans de comunicació. Aquesta Coincidència, posada en marxa pel Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat i el Departament de Patrimoni Cultural de Viladecans, podreu veure-la a Ca N'Amat (Viladecans) fins al 10 de maig i del 12 de maig fins al 28 de maig al Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat.