Tallers d'Història i Memòria

Farà un mes l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi i el Museu de Sant Boi van participar en una sessió del Taller de Memòria que desenvolupa el Casal d’Avis de la Generalitat de Sant Boi de Llobregat. Aquest taller té l’objectiu de millorar i mantenir la memòria i afavorir la interacció social de les persones grans.

La sessió va consistir en comentar algunes imatges d’època de la vila, a través de les quals les participants (unes 20 dones aproximadament) van recordar vivències i anècdotes personals.
Com veieu, la sessió no va ser de memòria històrica o documentació de fotografies, els protagonistes no eren els fets ni les imatges, sinó la experiència personal. Com a tast, us mostro una de les imatges que més van donar per parlar; el joc, el poder anar a l’escola o no, la lectura, l’amistat d’infància...

De cara al curs vinent, estem fent una campanya de difusió del projecte per a poder estendre a altres tallers de memòria aquesta activitat. Després d’una primera sessió de contacte, les dues següents seran més temàtiques i es tractaran temes més concrets i treballats amb anterioritat.

Museu de Sant Boi C/Hospital, 9 Tel. 93 635 12 50
http://www.museusantboi.org/
Bloc del Museu i de l'Arxiu
A/e: museu@santboi.cat

Ressons del Viacrucis a Sabadell i Sant Boi

Els Museus Municipals de Sabadell i el Museu de Sant Boi hem treballat plegats per desenvolupar una Coïncidència insòlita virtual entre dues peces del nostre fons.

Hem volgut posar en comú les restes patrimonials que conservem de la festivitat del Viacrucis, processons que es portaven a terme als nostres municipis fins que arran el Concili Vaticà II (1962-1965) es van deixar de portar a terme.

El 1940 es van col·locar a Sant Boi 15 mosaics, actualment es conserven deu, que il·lustraven el camí de calvari de Jesús i establien un itinerari per a celebrar el viacrucis.

A Sabadell conservem les vestes dels regidors de l’Ajuntament dels anys vint i de la Confraria de la Puríssima Sang. També conservem fotografies que il·lustren aquesta celebració a la nostra ciutat. Aquesta fotografia de Francesc Casañas Riera (Arxiu Històric de Sabadell, FCR01063 ) mostra els portants del Sant Crist amb la Creu a la plaça de les Marquillas, abans del 1936.

La Coincidència insòlita virtual encara no està penjada a internet, però tan aviat com ho estigui, farem una entrada al blog per recomanar-vos que la visiteu.

A vegades ens en sortim

Després d’un temps i ‘quantitatius’ entrebancs, s’acosta aquell moment esperat on culminarem aquell embrió que va començar a gestionar-se fa uns mesos.

Amb l’ajuda dels membres del GAT (Grup d’Aficionats al Teatre del Masnou), de la Cristina (la directora del Museu), del Vicenç (l’incombustible conserge) i d’altres persones que desinteressadament han col·laborat en aquest acte, la visita teatralitzada s’estrenarà per primera vegada aquest dissabte a la nit. Després oferirem un concert del grup local, Caliu.

L’elaboració del guió ha estat un procés llarg, també la creació i el perfil dels personatges; l’assessorament a nivell lingüístic ha estat vital per culminar petits detalls. S’han tingut en compte (i molt) els consells o comentaris que fa un temps, i arrel de la meva consulta, van donar-me alguns Taps i Tapes.

Un cop el guió va finalitzar-se, va començar el disseny i la difusió de les activitats. També tot allò que molts coneixeu i que guarda relació amb la lentitud dels tràmits, la coordinació o els pressupostos.

Ara, des de fa unes setmanes, ens reunim cada tarda al Museu (al marge de l’horari laboral) per assajar l’obra. Aquesta experiència està resultant impagable, com el resultat de cada taller o entrevista relacionats amb el projecte de memòria històrica.

Amb la tranquil·litat de saber que tan sols queda ultimar petits ‘grans’ detalls, podem dir que malgrat tot, a vegades ens baixa la verge i de sobte ens revela que ens sortim.

Tot allò que no us he explicat, aquí.

Òbviament, hi esteu convidats!

De proposta a realitat

Ara farà ja dues setmanes que el Museu Torre Balldovina inicià la recollida d’objectes dels anys 50, 60 i 70.
La idea principal de la iniciativa era que la gent de Santa Coloma de Gramanet fes donació al Museu d’aquells objectes tant representatius d’una època i que ens ajudessin posteriorment a documentar i explicar la nostra història.

En aquests moments la proposta està sent tot un èxit, tenim ja uns 150 objectes recopilats i ens agradaria poder continuar fins a final de més.

Per altra banda, i com a TAP, l’experiència està essent increïble, poder viure en primera persona com d’una idea/proposta va creixent un petit projecte amb il·lusions de futur i veure la resposta positiva de la gent és d’allò més agradable i motivador.
El més sorprenent però, fou que la noticia arribà a La Vanguardia per mitjà del fulletó que cada setmana publica el nostre ajuntament i aquests, interessats per la proposta, vingueren a gravar un petit reportatge. El resultat el podeu veure a:

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53699648477&PAGINACIO=5&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006&SUBORDRE=3&SECCIO=&CANAL=51234151852&NAVEGACIO=

Llegendes que ens agermanen

El Museu de Sant Cugat del Vallès, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou i el Museu de Mataró hem fet coincidir insòlitament tres peces dels nostres fons sota el tema del martiri de Sant Cugat.

Segons la tradició, Cugat, fill de la ciutat de Scil.li, al nord d’Àfrica, viatjà amb Fèlix fins a Barcino a predicar l’evangeli. Arran del decret de persecució de Dioclecià, el 303 fou empresonat per les autoritats imperials. Després de superar diversos turments per tal que apostatés de la fe cristiana, fou degollat l’any 304 a l’octavio milliario a Barcino (a vuit milles de Barcelona), lloc tradicionalment identificat com Octavià de Sant Cugat.

La Passió de Cugat ha estat elaborada i tramesa al llarg dels segles en diversos textos.
La versió que ha esdevingut clàssica, que situa el martiri de Sant Cugat a Octavià, fou escrita al segle X. Es tracta d’una creació literària que té per objectiu justificar l’existència del cos del sant tant al monestir de Sant Cugat com a l’abadia de Saint Denis, prop de París, els dos principals centres de devoció de les seves relíquies. Al segle XIV, el relat fou historiat en una arqueta que contenia les relíquies del màrtir que es venerava a l’altar major de l’església del monestir i que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. En la imatgeria que figura a les seves cares, hi ha interpretades escenes com les del baptisme per Sant Cugat de les santes Juliana i Semproniana, les patrones de Mataró, i de l’enterrament del sant amb la seva assistència.

La relació entre el sant, Cugat, i les santes, Juliana i Semproniana, es manifesta a les quatre obres pictòriques de grans dimensions, que hi ha al presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró. En elles es recreen diferents escenes de la vida i martiri de les santes: la Predicació de Sant Cugat (1796), el Judici de les Santes (1797) i el Martiri de les Santes (1799), de Pere Pau i Muntanya. El darrer quadre que completa les escenes és el Martiri de Sant Cugat. Aquest quadre va ser encarregat al pintor mataroní Jordi Arenas i Clavell, el 1945, per substituir la tela del Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt desapareguda durant la Guerra Civil.

El Museu de Mataró, dipositari del llegat Arenas, conserva el dibuix a llapis carbó sobre paper del Martiri de Sant Cugat de Jordi Arenas. És una mostra dels estudis previs que va realitzar per pintar el gran quadre –de 5 per 4 metres- utilitzant com a model una fotografia del quadre original de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt. Per la seva banda, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou conserva, en el fons de la col·lecció de la pinacoteca municipal, el quadre El degollament de Sant Cugat, obra de Pere Pau Muntanya.
Es podria tractar, alhora, d’un estudi previ al quadre definitiu Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt, desaparegut el 1936.

L’exposició, que ja ha estat al Museu de Sant Cugat durant el mes d’abril, es pot visitar al Museu de Mataró fins al 3 de juny, o bé del 9 al 28 de juny al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

El retorn a casa

Aquesta setmana, des dels Museus d’Esplugues hem iniciat una de les tasques més rellevants dels últims anys, el trasllat d’unes 4.000 mil peces dels magatzems del Museu de Ceràmica de Barcelona, situats en el Palau de Pedralbes. Us poso en antecedents:

L’any passat, Barcelona fou escollida com a seu de l’entitat Unió per al Mediterrani, un projecte polític impulsat pel govern francès per a la cooperació institucional dels països que voregen el mediterrani. I, concretament, el Palau Reial de Pedralbes acollirà la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani.

Per a encabir els espais d'aquesta nova institució, desapareixen els magatzems del Museu de Ceràmica de Barcelona. I, per aquesta raó, el seu fons modernista és cedit per una vintena d'anys als Museus d'Esplugues. La gran majoria d'aquestes peces provenen de la fàbrica espluguenca Pujol i Bausis.

En el magatzem hem trobat gran diversitat de models de rajoles, una gran quantitat de peces de volum, plafons, arrimadors, etc. Moltes d’aquestes noves peces no es disposaven als Museus d’Esplugues. Per tant, durant vint anys s’obre una gran oportunitat per a realitzar exposicions -abans impensables- i la possibilitat d'estudiar la informació que generin les noves incorporacions.

Han estat uns dies durs, d’arremangar-se les mànigues i d’embrutar-se les mans. Dies de preparar tota la logística per a afrontar un trasllat de tals dimensions. Hores per a localitzar i inventariar les peces, el traspàs de les peces d'antigues caixes de fusta a unes d'acondicionades i de les primeres accions de conservació.

Dilluns les peces tornaran a dormir a casa després de tants anys...

Petits/es catalanets/es entre jocs romans

El passat 1 de maig, a banda de ser el Dia del Treballador, a Sant Boi de Llobregat s’hi va celebrar la 39a Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat.

Tot i la pluja de les primeres hores del matí, al migdia es va poder escoltar la gran cantada conjunta a la plaça de l’Ajuntament amb tots els grups de caramelles que hi participaren.
Després de dinar, ja amb un sol radiant, el Museu de Sant Boi tenia preparada una sessió de cultura i jocs romans. Primer varen jugar a l’Explusum Ludere, una mena de handbol què jugaven els soldats romans en períodes de pau per a mantenir-se en forma. Tot seguit, per a descansar una mica, varen provar el Duodecima Scripta, un joc de taula ja conegut a Mesopotàmia i Egipte. Per acabar la jornada romana, petits/es caramellaires, pares i mares i totes aquelles persones que s’hi volguessin afegir, van visitar les Termes Romanes, una de les termes privades d’època clàssica millor conservades de Catalunya. Allà un tècnic del museu els va explicar com funcionaven, què s’hi feia, qui hi anava, com es descobriren, ...

Aquest dia va ser una oportunitat per a difondre la cultura romana i el patrimoni local de manera divertida.

Coincidències insòlites Prat - Manlleu

Aprofitant la conferència - taller d'ahir al Museu del Prat, vam innaugurar la coincidència insòlita. Aquesta ha estat l'excusa per parlar del desenvolupament de Manlleu i El Prat, tots dos molt propers al Ter i el Llobregat, respectivament. En ambdós casos, l'arribada de la indústria tèxtil transformà i enriquí els municipis.

La important demanda de mà d'obra que comportà la industrialització va permetre, per primer cop, la incorporació de la dona al treball assalariat regular. Aquest fet es produí no sense tensions, pel que representava de trencament de les estructures socials tradicionals.

Amb la bitlla de Manlleu i la bobina del Prat, hem volgut donar a conèixer aquest punt en comú que podrem visitar fins el 7 de juny al Prat i del 15 de juny al 31 de juliol, a Manlleu.

Si voleu podeu veure aquí una de les notícies que ja s'han publicat.

El Museu Torre Balldovina obre les seves portes a la recollida d'objectes

El Museu Torre Balldovina inicia una recollida d’objectes per ampliar el seu fons. Volem que aquesta exposició sigui un reflex de la memòria del poble. Que tot allò que ha format part d’una època i representi un record important passi a ser patrimoni de la ciutat. Per això, des del Museu, demanem ajuda a la ciutadania de Santa Coloma per tal de fer créixer el coneixement de la nostra història.

Proposem una recollida d’objectes representatius dels anys 50-60-70. Objectes quotidians i propers.
Aquestes peces formaran l’exposició temporal Objectes retrobats, el passat de Santa Coloma de Gramenet i posteriorment passaran a formar part de la col·lecció del Museu.

La donació d’objectes tindrà lloc al Museu en els següents horaris:

28,29 i 30 d’abril de 10:00 a 14:00 - 29 d’abril de 17:00 a 20:00 - 5, 6 i 7 de maig de 10:00 a 14:00 - 6 de maig de 17:00 a 20:00
Museu Torre Balldovina
Plaça Pau Casals s/n

Antifranquisme i lluita pel lloc de treball a les Rodalies de Barcelona...

Més de tres dècades després de la vaga de la Compañía Roca Radiadores de Gavà i Viladecans el tema sembla de candent actualitat. Fa trenta anys, però, les reivindicacions laborals sovint acabaven tenint un cert caràcter polític: la defensa de la llibertat sindical, d’expressió i la lluita per la consecució d’una democràcia real en contra d’una dictadura que semblava no haver mort.

Els documents que podem trobar arran d’aquest esdeveniment a l’Arxiu Municipal de Viladecans tenen molt a veure amb l’art d’aquells dies. El Museu d’Història de l’Hospitalet, ens ofereix una peça que reflecteix aquell clam popular, un gravat de l'Estampa Popular de l'any 1966. Aixì, un expemplar de la revista "La Voz de Viladecans" de març de 1976 i un gravat de l'Estampa popular s'enmirallen i configuren la Coincidència Insòlita d'ambdós equipaments de la Xarxa de Museus Locals.

El grup Estampa Popular de Barcelona neix el 1965 amb una primera exposició, clandestina, a la Galeria Belarte. Poc després es produeixen els fets de la Caputxinada, que generen tot un seguit d’iniciatives de solidaritat amb els seus represaliats. El grup Estampa Popular decidirà col·laborar-hi econòmicament fent una exposició i venda d’estampes, aquesta vegada fora de la capital ja massa insegura.

La proximitat que existeix entre els artistes d’Estampa Popular i l’Agrupació d’Amics de la Música de L’Hospitalet (AAML’H) fa que es decideixi ubicar la mostra al local d’aquests últims entre els dies 1 i 14 de maig de 1966. Així és com part de l’obra d’Estampa Popular acaba formant part de la col·lecció de l’AAML’H que, al desfer-se l’any 1971, dóna totes les seves obres a la ciutat, conformant així el primer fons del Museu d’Història de L’Hospitalet (MHL’H). El conjunt de peces d’Estampa Popular que actualment salvaguarda el MHL’H està format per 38 gravats d’una vintena d’artistes prou rellevants de l’art català de l’últim terç de segle xx com Guinovart, Subirachs, Esther Boix o el mateix Ferran Vilàs.

El conflicte de l’empresa Roca (1976-77) va ser clau en la història del moviment obrer a Barcelona. La primera la vaga va esclatar el 28 de febrer de 1976 arrel de la detenció dels delegats sindicals que venien des de la seu a Alcalá de Henares per explicar les raons de l’aturada allà: l’augment salarial semestral estava lluny de les aspiracions obreres. L’aixecament va començar de manera absolutament pacífica. Passats uns dies, alguns treballadors van tornar a la feina i la fàbrica i els seus voltants es van omplir de presència policial per garantir la seva seguretat. Sota aquest raonament la Guàrdia Civil va carregar durament contra els vaguistes -tal com es veu a la imatge- i va ocupar el Poblat Roca en un cru episodi violent.

A l’Arxiu Municipal de Viladecans es guarda la revista La Voz de Viladecans, butlletí municipal on es dedica un ampli reportatge al conflicte. En aquest, hi trobem el recolzament municipal als vaguistes i les seves famílies, com ens mostren les declaracions de Josep Parellada, últim alcalde franquista, donant suport als treballadors, demanant l’aturada de la violència i criticant el silenci de la patronal. Amb tot, la vaga de la Roca va tornar a fer paleses les insuficiències del model franquista.

Com podeu veure, també és possible trobar una Coincidència Insòlita partint d'un fet polític i/o reinvidicació social i el seu reflexe en l'art i els mitjans de comunicació. Aquesta Coincidència, posada en marxa pel Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat i el Departament de Patrimoni Cultural de Viladecans, podreu veure-la a Ca N'Amat (Viladecans) fins al 10 de maig i del 12 de maig fins al 28 de maig al Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat.

La pell estesa pel món a Osona!

Al Museu de l’Art de la Pell, ja sabeu que ens agrada festejar amb les persones que s’interessen pel museu però que també ens ensenyen coses.... Així que ahir vam celebrar la presentació oficial del projecte de La Pell del Món reunint tots els participants voluntaris i la premsa comarcal.

Per si no us ho he explicat, tenim una col·lecció d’objectes fets en pell que el Sr. Colomer Munmany, el fundador del museu, ha anat recopilant durant 50 anys de diferents parts del món. Aquestes peces que fins ara només el Sr. Colomer havia vist en el seu context, ara han pres vida a través de les paraules i la mirada dels participants a La Pell del Món.

Durant aquests dos mesos hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb osonencs procedents de dinou països diferents (Perú, Índia, Marroc, Ghana, Senegal, Itàlia, Anglaterra...i anar fent), d’aquesta manera hem pogut documentar més de vuitanta peces del museu procedents d’aquests països. Algunes peces són en exposició i d'altres han estat fins ara desconegudes pel públic en general.

Els resultats han estat lluny de contextualitzar d’una manera objectiva -òbviament, tampoc es pretenia-; doncs ha estat la vessant humana que ha donat valor i calidesa als objectes. Aquesta primera fase s’ha enregistrat en vídeo i veu i formarà part d’un audiovisual que es repartirà entre els participants, el MAP i el Consell Comarcal d’Osona.

La presentació va servir per posar sobre la taula tot el que significa aquest projecte pel museu i per la comarca, perquè en un futur el fet intercultural serà el punt de partida d’accions socioculturals.
Dins d’aquesta trobada -oficial, però íntima, tot s’ha de dir- vam poder veure un primer tastet del que serà el posterior audiovisual i a la vegada lliurar un obsequi d’agraïment (una llibreta de pell) als participants entrevistats. Per part d’aquests, he de dir que hi ha hagut molt bona predisposició i molta voluntat de fer coses plegats. Jo, personalment, em quedo amb aquestes cares:

Més informació a Consell Comarcal d'Osona

L'equip de Taps al Museu i al Parc Arqueològic Mines de Gavà

Aquella excavadora a can Tintoré deixà al descobert mines en galeria i secrets de temps remots; empremtes de la vida de fa 6000 anys que ens ajuden a entendre qui eren aquells homes i dones del neolític, i a entendre també millor qui som.

La Mireia i la Mònica ens ho explicaven el passat dimecres, primer al Museu i després al Parc Arqueològic Mines de Gavà. A cada paraula hi havia ancorada la il.lusió d'haver ajudat a construir aquell projecte i de transmetre'ns la riquesa d'un patrimoni únic a Europa.

Va ser molt interessant estar tots junts aquell dia i poder intercanviar impressions sobre l'exposició, les instal.lacions, la comunicació, els públics usuaris del Parc i del Museu... També vam posar-nos el casc groc de miner, com els grans i els petits que ens visiten, i vam endinsar-nos en una mina neolítica, quasi, quasi de veritat!

Moltes gràcies per venir i gràcies Maria per inmortalitzar el moment! :-)

El poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola del Vallès tindrà un nou museu de difusió de la cultura ibèrica

En un petit turó de la Serra de Collserola hi ha el poblat ibèric de Ca n’Oliver; conegut per uns i desconegut per la majoria tot i trobar-se a Collserola, a prop del Parc Tecnològic del Vallès i a la carretera que uneix Cerdanyola amb Horta.

Els ibers van estar a la Península durant més de 500 anys i van deixar testimonis materials que ens ajuden a comprendre com havien viscut les poblacions autòctones d’aquestes terres.

El poblat va ser habitat des del segle VI aC fins a mitjan segle I aC, 500 anys de poblament que abasten tots els períodes de la cultura ibèrica. Ara al jaciment, que està integrat a la Ruta dels Ibers, s’hi està construint un nou museu gràcies a l’esforç de l’Ajuntament de Cerdanyola i del CRAC (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola). El museu vol ser el referent en la interpretació de la cultura ibèrica a la Laietània.

El projecte museogràfic s’està duent a terme amb molta cura per a fer més accessible i entenedor com vivien les poblacions iberes en aquestes terres. El museu on-site (in-situ) exposarà aquelles peces que s’han trobat al mateix jaciment i d’altres de l’entorn de la mateixa època. L’exposició farà ús de recursos diferents (audiovisuals, recursos tàctils, cronogrames, reproduccions tridimensionals etc.) per a exemplificar la societat ibera.

La construcció del museu comporta també l’adequació de l’actual recinte arqueològic. Una rampa guiarà la visita exterior al poblat on es reconstruiran tres cases de diferents característiques i èpoques. A més, el poblat ibèric es veurà ampliat per excavacions en zones on actualment no es poden realitzar aquests treballs. L’esplanada d’entrada al recinte és un camp de sitges que s’excavarà en el futur i el projecte contempla tapar el dipòsit d'aigües mercès a un conveni signat amb la companyia AGBAR i desviar les torres elèctriques amb un projecte del Fons d'Inversions Estatals.

En un futur es disposarà també d’una aula educativa per a fer els tallers i activitats dirigides a les escoles i es preveu que s’hi construeixi una àrea experimental on els alumnes podran fer fang en un forn o moldre el gra en un molí per a fer pa. El nou equipament i l’aula educativa faran possible ampliar l’oferta pedagògica i l’horari d’obertura al públic.

EL projecte s’ha finançat amb recursos procedents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. També han col·laborat entitats com Acesa-Abertis i La Caixa d’Estalvis i Pensions.

Troba’ns al Facebook: Poblat Ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola

Una nova experiència per compartir

Aprofito el nostre punt de trobada per compartir una nova experiència com a TAP del Museu de Mataró, que ja us dic que fins aleshores, és per mi una de les més gratificants.
Es tracta de documentar la col•lecció que el Museu de Mataró ha rebut com a donació de la Cooperativa Cristalleries de Mataró en aquest mes de març. Aquesta col•lecció correspon al mostrari que aquesta antiga fàbrica de vidre produïa a Mataró des de fa 90 anys. En aquests moments en què la cooperativa ha fet fallida, ha decidit conservar aquest material de vidre mitjançant la donació al Museu, de la mateixa manera que ha donat els documents de l’arxiu de la fàbrica a l’Arxiu Municipal de Mataró.

Dons bé, la meva feina és desembalar les peces amb una delicadesa suficient per què no es trenquin, donar número de registre i marcar la peça amb una capa de paraloid diluït amb acetona (que prepara la Isabel, la nostra restauradora) que quan s’asseca, serveix com a base neutra per escriure fer el marcatge acuradament amb la tinta xinesa blanca o negra, segons calgui. Desprès de fotografiar cada objecte amb el seu número de registre (mitjançant uns numerets de plàstic) procedim a fer la fitxa de cada objecte al Museumplus. I finalment, fer una etiqueta amb les imatges del contingut de cada caixa per facilitar el coneixement del material una vegada estigui a la sala de reserva.

Potser alguns estareu farts de fer aquest procés, però per mi, és emocionant i enriquidor poder treballar directament amb les peces, sentir inquietud en descobrir quin serà el contingut de la pròxima caixa, saber que és una tasca que s’ha de fer rigorosament i concentrat en el protagonista que és la peça a catalogar, i que en aquests moments tinc a les meves mans.

La Badalonense. 150 anys.

El proper dijous, dia 19 de març, s'inaugurarà a la seu social de la Societat Coral La Badalonense l'exposició La Badalonense. 150 anys, produïda pel Museu de Badalona. La mostra, que es podrà visitar fins el dia 4 d'abril, recorre la trajectòria d'aquesta entitat des dels primers temps fins els nostres dies.

La Badalonense va ser la primera societat coral de Badalona i és l'única que no tan sols encara existeix, sinó que conserva una massa coral activa. El seu origen es situa als voltants de l'any 1852, en les trobades d'un grup d'obrers, artesans, pescadors, corders i teixidors al ja desaparegut cafè de Can Clarós, on després de fer tertúlia, acabaven cantant cançons populars. Un bon dia decidiren formar un cor, i se'ls va començar a conèixer com el Coro de Badalona.

El 1858 el cor entrà a formar part de la Societat Euterpe de Cors de Clavé, registrant-se oficialment amb el seu nom actual. En aquest moment esdeveniren també "societat de socors mutus", assumint un sistema d'ajudes i pagues de jubilació en cas que algun soci es trobés incapacitat, que sufragaven els propis afiliats.

La Badalonense és un punt de referència ineludible del teixit associatiu badaloní i un entitat molt lligada a la vida cultural de la vila, i és per això que el Museu de Badalona s'ha volgut afegir amb la present exposició als diversos actes de celebració del seu cent cinquantè aniversari.

Societat Coral La Badalonense

c/. Sant Anastasi, 14

08911 Badalona
Horari de visita: de dilluns a dissabte, de 17 a 20 h.

Sortida a La Garriga

El passat dissabte dia 28 de febrer els Amics del Museu van fer una sortida a La Garriga. Al matí van visitar la Fundació Fornells i Pla i Conxa Sisquella. La visita guiada a la casa-taller i a la col•lecció de pintures d’ambdós artistes, els va introduir a la polifacètica obra d’uns creadors que són un clar exemple del trànsit que va viure la pintura catalana des de les avantguardes figuratives a l’ informalisme.

A la tarda, es va fer una ruta modernista per la ciutat a càrrec de la historiadora de l’art, Fina Bernard. Així, es van poder visitar els jardins i interiors de tres cases modernistes: la Casa Barbey (1910), la “Bombonera” (1910) i la Casa Domingo Pujadas (1909).

La sortida va ser tot un èxit i els Amics del Museu ja esperen la propera!

Joan Amades – Folklore i tradició d'Esplugues del Llobregat

Enguany, es commemora el cinquanta aniversari de la mort de Joan Amades (1890–1959), destacat etnòleg i folklorista català.

Joan Amades, durant la seva prolífica tasca de recerca de les tradicions populars del país visità la ciutat d’Esplugues - en l’estiu de 1931- per a documentar-se per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya . En paraules d’Amades, Esplugues va ser un dels pobles del Baix Llobregat en trobar-se major número de cançons populars (més de 232). A més a més, va documentar la seva estada i a totes les espluguenques cantaires (fotogràfies) que li van facilitar la tasca de recerca. [Resultant un valuós testimoni de la memória histórica popular ].

Des dels Museus d’Esplugues i l’Arxiu Històric Municipal d’Esplugues es vol recuperar i donar a conèixer part d'aquest llegat patrimonial. Per aquest motiu, s'està realitzant un treball de recollida i de recuperació d'aquestes cançons i fotogràfies. Al mateix temps, s'acollirà una petita exposició a la Masoveria de Can Tinturé (del 20 de Maig al 2 de Juny) organitzada per l'Associació Cultural Joan Amades. Durant l'inauguració de la mateixa, es realitzarà unes xerrades que contextualizaran l'estada d'Amades a Esplugues i, alhora, és té l'intenció d'interpretar algunes d'aquestes cançons tradicionals.

El Museu de Badalona fa una nova crida ciutadana

El Museu de Badalona demana un cop més la participació veïnal en la recopilació de fotografies per preparar la propera exposició sobre el barri de La Pau. Tots aquells badalonins que vulguin aportar imatges ho poden fer fins a finals del mes d’abril als punts de recollida establerts: l’Associació de Veïns de La Pau i el propi museu.

Aquesta nova exposició s’insereix dins el projecte anomenat Imatges per a la memòria, que es va engegar ara fa tres anys amb una doble intenció: donar a conèixer als ciutadans la història dels diferents barris de Badalona, i per altra banda, traslladar el museu al territori, intentant apropar-se així al públic no habitual. Es tracta d’un format concebut per poder itinerar per totes les entitats i equipaments de la ciutat que ho sol·licitin, que normalment va acompanyat de dues activitats complementàries: tertúlies amb els “veterans” del barri en qüestió i itineraris pels “llocs perduts”, és a dir, espais que havien estat significatius i que avui s’han transformat o bé han desaparegut.

Fins el moment els protagonistes havien estat els barris de La Salut, Pomar, Canyet i Progrés, amb un balanç de l’experiència molt positiu en quant a la implicació tant de les entitats locals com dels veïns.

Quedem, a Ca n’amat

Malgrat no tenir un equipament museístic com tal, el Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Viladecans convoca als ciutadans i ciutadanes i a tots aquells interessats a apropar-se a partir del proper 14 de març al que serà el futur museu de la ciutat: Ca N'Amat.

Ca n'Amat és un edifici de gran valor que exemplifica el tipus de casa rural benestant típica del segle XIX. Amb elements lligats a la vida agrícola, l'activitat bàsica del Viladecans del segle XIX i part del XX, ca n'Amat és un exemple representatiu del tipus de casa que posseïen els grans propietaris rurals de mitjans segle XIX a la zona del delta del Llobregat.

Com cada any i de manera gratuita, Ca N'Amat obrirà les seves portes els caps de setmana i dates festives en horari, d’11.00 a 14.00 h, els següents dies:

- 14 i 15 de març.

- 4, 5, 18 i 19 d’abril.
- 1, 2, 3, 9, 10, 16, 17, 30 i 31 de maig.
- 1, 6, 7, 13, 14, 20, 21, 27 i 28 de juny.
- 4 i 5 de juliol.
- 5, 6, 8, 11, 12, 13, 26 i 27 de setembre.
- 10, 11, 24 i 25 d’octubre.

Podreu visitar la planta baixa, amb les exposicions temporals, els despatx, la cuina, el rebost i la sitja, els patis, amb els cups, la cuina econòmica, el forn de pa i una col·lecció de fites del terme municipal, entre d’altres elements, com també les exposicions permanents: La Gestació de Viladecans. Dels orígens a 1746, El Centre de Planificació Familiar de Viladecans 1981-2006 i Anar a Cal Metge. La sanitat Local, 1900-1975. En el despatx, es projecta l'audiovisual: Imatges d’un temps. Records d’un poble: un passeig gràfic per la història de la nostra ciutat.

Si a més a més, teniu curiositat per conèixer una mica més a fons el patrimoni cultural viladecanenc, existeixen tota una sèrie de visites als edificis històrics de la ciutat programades per als propers mesos: la Ermita de Sales, Torre-Roja, Can Modolell, Torre de Baró...

Us animo a tots a venir i descobrir el passat rural i la vida qüotidiana del segle XIX comú a molts indrets de la nostra geografia!

El Museu Torre Balldovina inaugura l'Associació d'Amics del Museu

El Museu continua buscant AMICS que estimin Santa Coloma i es preocupin per la conservació i la difusió del seu patrimoni i de la seva història!

Els Amics del Museu Torre Balldovina és un col·lectiu de ciutadans que des de l’any 1996 recolza i dóna suport al Museu, col·laborant-hi per tal de potenciar-lo i fer que esdevingui un museu obert, dinàmic i participatiu. Són Amics que estimen Santa Coloma i es preocupen per la conservació i la difusió del seu patrimoni, de la seva pròpia història.

Aquest any 2009 s’ha constituït l’Associació d’Amics del Museu Torre Balldovina amb la finalitat de participar activament en el projecte del Museu i treballar per l’enriquiment cultural dels seus socis, organitzant viatges, excursions, visites, conferències i actes de caire cultural.