dimecres, 18 de març del 2009

Una nova experiència per compartir

Aprofito el nostre punt de trobada per compartir una nova experiència com a TAP del Museu de Mataró, que ja us dic que fins aleshores, és per mi una de les més gratificants.
Es tracta de documentar la col•lecció que el Museu de Mataró ha rebut com a donació de la Cooperativa Cristalleries de Mataró en aquest mes de març. Aquesta col•lecció correspon al mostrari que aquesta antiga fàbrica de vidre produïa a Mataró des de fa 90 anys. En aquests moments en què la cooperativa ha fet fallida, ha decidit conservar aquest material de vidre mitjançant la donació al Museu, de la mateixa manera que ha donat els documents de l’arxiu de la fàbrica a l’Arxiu Municipal de Mataró.

Dons bé, la meva feina és desembalar les peces amb una delicadesa suficient per què no es trenquin, donar número de registre i marcar la peça amb una capa de paraloid diluït amb acetona (que prepara la Isabel, la nostra restauradora) que quan s’asseca, serveix com a base neutra per escriure fer el marcatge acuradament amb la tinta xinesa blanca o negra, segons calgui. Desprès de fotografiar cada objecte amb el seu número de registre (mitjançant uns numerets de plàstic) procedim a fer la fitxa de cada objecte al Museumplus. I finalment, fer una etiqueta amb les imatges del contingut de cada caixa per facilitar el coneixement del material una vegada estigui a la sala de reserva.

Potser alguns estareu farts de fer aquest procés, però per mi, és emocionant i enriquidor poder treballar directament amb les peces, sentir inquietud en descobrir quin serà el contingut de la pròxima caixa, saber que és una tasca que s’ha de fer rigorosament i concentrat en el protagonista que és la peça a catalogar, i que en aquests moments tinc a les meves mans.

2 comentaris:

  1. Tant d'utilitzar l'intel·lecte sovint ens oblidem com en són de valuosos els sentits. Jo també he estat siglant i malgrat que fer les fitxes és pesat el que he descobert manipulant les peces no ho podria haver copsat de cap altra manera.

    ResponElimina
  2. Smepre m'ha sdemblat que el procès de documentació és una mica màgic. Ets sents especial i sents estar fent una feina important, tocant unes peces que ningú pot remenar com tu ho estàs fent.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.