Cultura de gènere?

Sobre si la creativitat o la cultura són patrimoni d’un gènere més que de l’altre, la Laura Freixes en parlava a l’article El sexo de la cultura, al suplement Cultura/s de La Vanguardia.

L’última enquesta d’hàbits del consum cultural del Ministeri de Cultura revela que aquests estan força equilibrats: llegeixen el 57% de les dones i un 48% dels homes, van al teatre el 21% de les dones envers el 17% dels homes, i al cinema, hi van el 50% de les dones i el 54% dels homes del territori espanyol.

La gestió cultural presenta un altre escenari. Les empreses culturals d’envergadura estan majoritàriament en mans masculines, mentre que les dones són més nombroses en la gestió de galeries i agències literàries, així com en els càrrecs de cap de premsa, subdirecció o coordinació.
En l'àmbit creatiu, la dona ocupa un modestíssim espai: el 10% són cineastes, el 20% escriptores i el 30%, artistes visuals. La seva presència en càrrecs que comporten més poder, visibilitat i pressupost és quasi inexistent.

S'evoluciona envers un equilibri que la majoria creu necessari i les opinions oscil·len entre l’optimisme i la frustració, no exempts d’alguna que altra crítica. La musicòloga Susan Campos es lamenta de l’èmfasi posat en l’accés i en el nombre, en detriment de la visibilitat de les dones en el món cultural. D’altres, com l'escriptora Cristina Peri Rossi, critiquen un sistema educatiu reproductor de patrons i valors enquistats, que debilita les opcions de futures creadores.

Així les coses, potser per construir un futur qualitativament distint del panorama cultural, només cal una transformació en la visió de la cultura (del món, a fi de comptes) i un compromís real per portar aquesta visió a l’acció... Només!!!