El passat divendres a la tarda ens reuníem al Museu Abelló per tal de inaugurar la micro exposició “De Mauritània a Mollet passant per Abelló. Mauritans de Mollet treballen amb la col•lecció Abelló.” No va ser una inauguració tan multitudinària com la d’ El Mollet d’ Abelló, però va estar prou bé.
Després del parlament del regidor de cultura de l’ Ajuntament de Mollet, Dani Novo, va parlar Aroa Garcia Monserrate, la historiadora de l’art que va dur a terme les diferents sessions del taller. Aroa Garcia va comentar breument com es van desenvolupar aquestes sessions i va exemplificar alguns dels treballs que s’hi havien realitzat. Els protagonistes, els propis mauritans, es van mantenir en un segon terme, tot i que van valorar l’experiència de “molt bona”.
Tot seguit, vam, pujar a la terrassa del Museu, on vam poder gaudir de música, cants i menjar típicament mauritans. L’associació de dones Mauritanes Djike van ser les encarregades d’elaborar el menjar. Així, vam poder provar la tiga (una mena de cacahuets amb mel i sucre), la fataya (una empanades farcides amb cebes i tomàquets), el benye (una espècie de bunyols) i el sagume (una beguda molt i molt dolça d’un color vermellós extreta del fruit d’uns arbres).
Va ser tota una experiència! No us perdeu les fotos penjades al Flickr!
Ja t'ho vaig dir, em sembla molt interessant!
ResponEliminaM'alegro que sortís bé!
Una de les conferenciants de l'última reunió d'Unesco, sobre Cohesió i Pau, Kalpana Das (directora del Museu de la Interculturalitat a Mont-real), va esmentar que un dels principals "problemes" de les persones vingudes d'altres països no-europeo-americans, és que tenen un desconeixement de la noció/concepte de museu com a espai públic de relació. Segurament aquest petit taller els va introduir en l'organització del museu des del punt de vista "documentatiu".
Ja t'explicaré els resultats del projecte de Vic, van per un altre cantó.
I vols dir que la gent d'aquí té gaire clara aquesta noció/concepte del museu com a espai de relació? :-)
ResponEliminaBé, suposo que ella es referia a què la xarxa de relacions s'extén per família i amics, però no a través del museu, un lloc on guarden "coses velles"
ResponEliminaPerò és que aquesta és la imatge que té del museu la majoria de gent d'aquí, també. Tenim taaanta feina per fer, encara...
ResponElimina