L’interès per l’Arqueologia no està en crisi!!

A falta de la última comunicació del cicle de conferències de l’Esquerda d’enguany, titulat L’Arqueologia de la Crisi, s’està obtenint un gran èxit de públic, amb una mitjana de més de 50 persones per conferència. Es preveu també un gran èxit d’assistència a la sortida, que a mode de cloenda, s’efectuarà el diumenge 29 de març al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, atès que, a falta de quinze dies, ja s’han inscrit més d’una trentena de persones.

En la primera de les conferències, en Narcís Soler, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Girona, ens va explicar com el canvi climàtic d’ara fa 10.000 anys, amb un augment de la humitat i de la temperatura, va provocar un transformació en el modus vivendi de la gent del paleolític. Els caçadors de grans herbívors, davant la disminució d’aquests, van haver de canviar de mode de subsistència i la inundació de moltes zones costaneres, degut a l’augment del nivell del mar, va comportar la fragmentació de la relativa unitat cultural d’època magdaleniana. Arribava així el període que coneixem com a epipaleolític. Dos mil·lennis més tard, gent procedent del Pròxim Orient arribaren a les nostres terres portant amb ells noves plantes i animals domèstics, introduint així unes novetats revolucionàries, l’agricultura i la ramaderia. Una revolució que acabaria consolidant un canvi sense retorn i que encara avui dura, ja que constantment modifiquem animals i plantes per posar-los al nostre servei.

En la segona de les conferències, en Pere Castanyer i en Joaquim Tremoleda, conservadors del MAC-Empúries, ens van explicar diversos aspectes de la romanització de Catalunya, posant especial èmfasi en els canvis que produí la introducció del conreu de la vinya a la costa catalana durant el segle I. Aquest conreu anava estretament relacionat amb l’expansió de les vil·les, una forma de poblament i explotació del territori que duraria, amb diverses crisis, fins a finals del segle V, moment en que es produïa un nou canvi en l’estructuració de la producció. Ens van mostrar com exemple d’aquesta evolució el cas de la vil·la de Vilauba, una masia del Pla de l’Estany, que amb diverses transformacions arribà fins a època visigoda.