La imatge de la dona a la pintura

A finals del segle XIX la dona i la feminitat eren el tema d’un important debat social. Es teoritzava sobre la seva natura, física i psicològica a partir de la que es cercava una justificació de base científica per al seu lloc en la societat.

"De una gran señora se puede decir “viste muy bien», «es muy elegante», pero difícilmente podrá decirse que es inteligente”

Perles com aquesta frase de José Prat i moltes altres teories van donar lloc a diversos estereotips de vegades fins i tot contradictoris.
Si ens centrem en la seva fisiologia algunes teories deien que la dona havia nascut per ser esposa i mare, per tant el seu lloc era l’àmbit domèstic i les tasques relacionades. L’àngel de la llar troba en la cura del marit i els fills el màxim horitzó de la seva realització.
Completament oposada trobem la femme fatale, l’objectiu de la qual era la perdició dels homes, pel que comptava amb uns felins ulls verds i una llarga cabellera. És el símbol del mal per excel·lència.

L'art ens ofereix un esplèndid mirall en el que es reflecteixen aquestes i d’altres concepcions del gènere femení molt ben representades al Museu Víctor Balaguer. Amb un itinerari i un fulletó de mà creats per a l’ocasió, us convidem a descobrir la imatge de la dona a la pintura a partir del 8 de març.