La història humana és en gran mesura la lluita per combatre la fam i sobreviure. Com ha estat aquesta lluita al llarg del temps? com és ara? i sobretot, quins han estat i quins són els responsables de la fam? era Déu, és a dir, la natura? és l’home?
A totes aquestes preguntes, i a moltes altres, ha intentat respondre el Dr. Josep M. Salrach, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de la tercera de les conferències del cicle d’enguany de l’Esquerda.
Tot i que la fam ha estat la nostra inevitable companya de viatge, la seva intensitat i la seva extensió han variat al llarg del temps. Segons el professor Salrach, hi ha dos grans períodes en la història de la fam separats per la industrialització del segle XIX. En aquest moment, els països que s’industrialitzaren aconseguiren eradicar la fam crònica. La fam que anteriorment venia provocada per fallides en la producció desapareixia gràcies a una tecnificació creixent que va permetre, i permet, produir aliment suficient per a tothom.
A totes aquestes preguntes, i a moltes altres, ha intentat respondre el Dr. Josep M. Salrach, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de la tercera de les conferències del cicle d’enguany de l’Esquerda.
Tot i que la fam ha estat la nostra inevitable companya de viatge, la seva intensitat i la seva extensió han variat al llarg del temps. Segons el professor Salrach, hi ha dos grans períodes en la història de la fam separats per la industrialització del segle XIX. En aquest moment, els països que s’industrialitzaren aconseguiren eradicar la fam crònica. La fam que anteriorment venia provocada per fallides en la producció desapareixia gràcies a una tecnificació creixent que va permetre, i permet, produir aliment suficient per a tothom.
En els països industrialitzats, dits del Primer Món, quan la fam torna, de forma puntual, ho fa per causes polítiques o ideològiques, o bé per les crisis de sobreproducció pròpies del capitalisme, com el crac del 29 o, segurament, la crisi actual. És a dir, en l’actualitat, en el Primer Món les fallides es localitzen en la distribució o en la demanda. No obstant això, en molts països subdesenvolupats o en procés de desenvolupament, en els quals la base econòmica continua sent l’agricultura, la fam crònica per fallides en la producció encara persisteix i s’agreuja pel seu mal encaix en l’economia de la mundialització.
Un cop parcialment independitzats del clima per sobreviure, continuen morint milions de persones de fam. Paradoxalment, com indica la FAO, no només la fam persisteix, sinó que el nombre de desnodrits va en augment, així, mentre l’any 2005 hi havia 848 milions de persones que passaven gana, el 2008 s’ha arribat a 963 milions, una de cada set persones del món.
Davant d’aquesta perspectiva actual, en que és més rellevant el paper de l’home que el de la natura en l’aparició de la fam, el Dr. Salrach considera que només l’augment de la democràcia podrà aportar sòlides garanties d’escapar de la fam. Aquesta i altres reflexions les podreu trobar també en el seu llibre La fam al món. Passat i present acabat de publicar (març del 2009) per l’editorial Eumo.
Un cop parcialment independitzats del clima per sobreviure, continuen morint milions de persones de fam. Paradoxalment, com indica la FAO, no només la fam persisteix, sinó que el nombre de desnodrits va en augment, així, mentre l’any 2005 hi havia 848 milions de persones que passaven gana, el 2008 s’ha arribat a 963 milions, una de cada set persones del món.
Davant d’aquesta perspectiva actual, en que és més rellevant el paper de l’home que el de la natura en l’aparició de la fam, el Dr. Salrach considera que només l’augment de la democràcia podrà aportar sòlides garanties d’escapar de la fam. Aquesta i altres reflexions les podreu trobar també en el seu llibre La fam al món. Passat i present acabat de publicar (març del 2009) per l’editorial Eumo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.