Fer present la memòria: d’això i d’altres qüestions tracta el projecte de recuperació de la memòria històrica que ja es va engegar fa uns tres mesos aquí a el Masnou, seguint amb el treball de les entrevistes semidirigides cap a persones de la població, ahir no va ser una entrevista el fet motivador del matí, tampoc la paella dels dijous.El taller de documentació de fotografies, aquest era el motiu. Ni el refredat ni la febrada, ni la lliçó vital ni la intenció emotiva del nou anunci del refresc gasejat amb gust de cola, van actuar com a factors decisius per a sortir de casa. La trobada amb els avis havia estat preparada des de feia dies, i la Núria – companya de l’arxiu- i el TAP, havíem adequat l’espai de l’Arxiu Municipal com a punt de trobada.
Un grup de gent gran, amb ganes d’explicar, amb ganes de ser escoltats, van oferir-nos un matí certament entranyable: van xerrar i discutir, van intercanviar opinions, van riure i es van emocionar, van queixar-se i agrair, en fi, varen participar plenament del taller. Quasi totes les fotografies van ser documentades.
En acabar, els hi vaig oferir treballar amb ells per les pròximes entrevistes que vaig realitzant, tots van estar-hi més que disposats. D’una forma discreta i mentrestant s’anaven acomiadant de la resta, un grup es va quedar a explicar-me aquelles coses que moltes vegades no s’atreveixen a explicar: Sou història, aquí no jutjarem, tan sols hi ha agraïments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.