Fa dos diumenges, mentres prenia el cafè al bar, vaig llegir a El Periódico, el següent titular: Mataró traslada una fábrica para acoger El Corte Inglés.
Tot i que havia sentit parlar als companys del museu sobre aquest tema municipal, la notícia va sorprendre’m.
Des de fa 20 mesos, l’Ajuntament de Mataró i El Corte Inglés negocien la construcció d’un nou centre comercial a la ciutat. L’emplaçament del qual serà un solar on es troba l’antiga fàbrica de Can Fàbregas, catalogada i protegida en el pla de patrimoni arquitectònic.
La solució a la qual s’ha arribat és desmuntar fàbrica i xemeneia, i ensamblar-les a altres espais de la ciutat. Així que es trossejarà en fragments de 15 tones la fàbrica i la xemeneia en porcions longitudinals de 2 metres, en un procès que durarà uns sis mesos a partir del març.
Recentment, s’han trobat restes al subsòl de la fàbrica, fet que atura tot el procès per la implantació del futur centre comercial, alhora que recolça la voluntat de molts mataronins que volen salvar el futur de Can Fàbregas.Potser estem presenciant un pols entre patrimoni cultural i política local... quin serà el premi final?
si si, un altre cas de prioritats...i de calers!
ResponEliminael problema radica bàsicament en la qüestió econòmica, crec jo, ja que una intervenció preventiva o curativa sobre un immoble requereix d'una injecció econòmica inmensa, per no dir "de nassos"; i avui en dia, malauradament, els únics agents capaços de fer aquestes injeccions de capital seràn empreses com el Corte Inglés, Zara, H&M...i sinó mireu el portal de l'àngel...
és molt i molt complicat...qui té el capital decideix??la societat no es manifesta???sé que existeixen corents de protesta, però tampoc podem oblidar que no són majoritàries...
difícil companyes i companys...cal que enfortim la societat en matèria d'ètica!!
Un cas més de desprotecció patrimonial.
ResponEliminaCom diu el Víctor, ens trobem davant d'un altre cas de gestió de patrimoni on són els calers els que acaben decidint. No conec el cas de Can Fàbregas, però no serà ni la primera ni l'última vegada que una injecció econòmica d'aquest tipus passa per davant de la conservació del patrimoni.
Espero i desitjo que aquest projecte no tiri endevant, que de Corte Inglés ja anem sobrats en aquest país.
Salut i consciència!
Ei companys! Com a terrasenca que viu envoltada de restes de patrimoni industrial cal dir que la opció de reconvertir els edificis d'aquest tipus a nous usos és una pràctica que sovint funciona. Els edificis industrials són amplis, diàfans i aquí s'han reconvertit en escoles, lofts, benettons, centres comercials, etc. A mi els Corte Inglés em produeixen una gran urticària, però entenc que no tots els edificis industrials (ni d'altres) poden ser conservats i prou, ni molt menys museaïtzats i la reconversió en nous usos és una via molt vàlida. Prefeririem un centre civic o una escola de malabars però si els del Corte Inglés hi van darrere tenen moltes possibilitats d'aconseguir-ho. Esperem almenys si s'arriba a dur a terme, que facin una reconversió mitjanament respectuosa...!
ResponEliminaEstic d'acord en què lo primordial serà sempre conservar, canviar els usos de ben segur, doncs avui en dia la indústria...bé deixem-ho... i és cert que tenim a terrassa models genials de nous usos per espais fabrils,sempre útils!!
ResponEliminaperò crec que és convenient i fins i tot imprescindible apostar per un record palpable de l'origen d'aquests edificis. Serà un centre comercial o una escola de malabars, però la gent que hi entri o el vegi ha de saber, de totes totes, què era aquell edifici en el seu origen. S'ha d'incentivar o potser obligar als compradors/rehabilitadors a què destinin part del pressupost a aquest objectiu, ja sigui amb el nom del futur equipament o amb possibles exposicions estables dins mateix o fora...
patrimoni i cultura no és només conservar, sinó també difondre i estudiar.
Companys, moltes gràcies per les vostres aportacions a quest tema que per sort o per desgràcia és actualitat. Penseu que el cas de Can Fàbregas no serà el primer, ni molt menys l'últim àmb aquesta problemàtica!
ResponEliminaPer contra a Can Fàbregas, tenim el cas de Can Marfà. És una antiga fàbrica tèxtil que en la seva reconversió de funcions, va estar un centre de salut mental depenent de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró. Tot i que actualment acull la Secció Arqueològica del Museu i els estudis de "TV Mataró", està concebuda per ser la futura seu del Museu de Mataró amb tot el que comporta el projecte de museització del seu perímetre.
Ostres!
ResponEliminaÉs surrealista... trossejar la nau! Esquarterar el patrimoni és, a priori, una solució de bojos per salvar-lo de la destrucció.
En tot cas, quin és el pressupost per a portar a terme l'esquarterament? Quin tant per cent equival al pressupost total destinat a la carpeta de cultura al municipi? Com repercuteix aquesta operació comercial en la població i la botiga de barri? i sobretot, cóm justifiquen el projecte des de l'ajuntament? Han cobrat comissió?