dilluns, 11 de maig de 2009

Llegendes que ens agermanen

El Museu de Sant Cugat del Vallès, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou i el Museu de Mataró hem fet coincidir insòlitament tres peces dels nostres fons sota el tema del martiri de Sant Cugat.

Segons la tradició, Cugat, fill de la ciutat de Scil.li, al nord d’Àfrica, viatjà amb Fèlix fins a Barcino a predicar l’evangeli. Arran del decret de persecució de Dioclecià, el 303 fou empresonat per les autoritats imperials. Després de superar diversos turments per tal que apostatés de la fe cristiana, fou degollat l’any 304 a l’octavio milliario a Barcino (a vuit milles de Barcelona), lloc tradicionalment identificat com Octavià de Sant Cugat.

La Passió de Cugat ha estat elaborada i tramesa al llarg dels segles en diversos textos.
La versió que ha esdevingut clàssica, que situa el martiri de Sant Cugat a Octavià, fou escrita al segle X. Es tracta d’una creació literària que té per objectiu justificar l’existència del cos del sant tant al monestir de Sant Cugat com a l’abadia de Saint Denis, prop de París, els dos principals centres de devoció de les seves relíquies. Al segle XIV, el relat fou historiat en una arqueta que contenia les relíquies del màrtir que es venerava a l’altar major de l’església del monestir i que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. En la imatgeria que figura a les seves cares, hi ha interpretades escenes com les del baptisme per Sant Cugat de les santes Juliana i Semproniana, les patrones de Mataró, i de l’enterrament del sant amb la seva assistència.

La relació entre el sant, Cugat, i les santes, Juliana i Semproniana, es manifesta a les quatre obres pictòriques de grans dimensions, que hi ha al presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró. En elles es recreen diferents escenes de la vida i martiri de les santes: la Predicació de Sant Cugat (1796), el Judici de les Santes (1797) i el Martiri de les Santes (1799), de Pere Pau i Muntanya. El darrer quadre que completa les escenes és el Martiri de Sant Cugat. Aquest quadre va ser encarregat al pintor mataroní Jordi Arenas i Clavell, el 1945, per substituir la tela del Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt desapareguda durant la Guerra Civil.

El Museu de Mataró, dipositari del llegat Arenas, conserva el dibuix a llapis carbó sobre paper del Martiri de Sant Cugat de Jordi Arenas. És una mostra dels estudis previs que va realitzar per pintar el gran quadre –de 5 per 4 metres- utilitzant com a model una fotografia del quadre original de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt. Per la seva banda, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou conserva, en el fons de la col·lecció de la pinacoteca municipal, el quadre El degollament de Sant Cugat, obra de Pere Pau Muntanya.
Es podria tractar, alhora, d’un estudi previ al quadre definitiu Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt, desaparegut el 1936.
L’exposició, que ja ha estat al Museu de Sant Cugat durant el mes d’abril, es pot visitar al Museu de Mataró fins al 3 de juny, o bé del 9 al 28 de juny al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

4 comentaris:

  1. Llàstima que no pogueu tenir físicament l'arqueta!

    ResponElimina
  2. Espero que amb la Cristina ens hi acostem a veure-ho :)

    ResponElimina
  3. Ostres quina història més interessant! Això de crear històries per donar autenticitat a les relíquies és molt medieval. Per cert, no vull ser macabre però, quines relíquies teniu a Sant Cugat? Un dit, un troç de capa...?

    ResponElimina
  4. La veritat és que hagués estat molt més atractiva i il·lustrativa l'exposició amb l'arqueta però el fet és que está dipositada al Museu Diocesà... I pel tema de les relíquies, ens ho hauria d'aclarir en Dani!!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.