dijous, 29 de gener de 2009

Badalona 1939, la fi d'una guerra


Ahir al vespre es va inaugurar al Museu de Badalona l'exposició temporal Badalona 1939, la fi d'una guerra, que es podrà veure fins el dia 1 de març de 2009.

Un vint-i-set de gener d'ara fa setanta anys les tropes nacionals entraven a Badalona. Aquest fet posava fi a la dura Guerra Civil, però per altra banda, encetava una encara més llarga etapa de càstig i repressió dels vençuts, com a tantes altres poblacions de Catalunya que havien donat suport al bàndol republicà. La mostra pren com a eix vertebrador l'anomenat "día de la victoria", i ens parla de l'abans i del després, de com es varen viure tant el conflicte bèl·lic com la primera postguerra a nivell local.

A més de mostrar alguns materials inèdits, com per exemple les fotografies aèries que feia l'aviació italiana quan bombardejava la zona, cal tenir en compte que gran part del material exposat (diaris de guerra, cartes des del front, fotografies, cupons de racionament, etc.) ha estat cedit pels propis badalonins i badalonines, alguns dels quals van viure aquests temps difícils en primera persona.

En definitiva, la mostra pretén ser un espai de memòria d'un període que sovint s'ha volgut esborrar o tergiversar, un homenatge als gairebé vuit-cents badalonins que van morir, ja sigui lluitant al front, durant els bombardejos, executats pel feixisme o en camps nazis a l'exili, i sobretot, un exemple d'allò que no volem que es torni a repetir mai.

5 comentaris:

  1. Un exposició oportuna en un moment d'aniversari d'aquesta data.
    No és agradable celebrar això, però cal conscienciar i que tothom aprengui del passat.

    Sort amb la exposició!

    ResponElimina
  2. És l'anomenat Patrimoni Incòmode (suposo que queda clar el perquè del nom...), però és potser el que més arriba a la gent. JO recordo especialment la platja d'Argelès, una simple placa en un monument del passeig marítim que recorda l'exili espanyol d'aquells fatídics dies. Potser perquè era hivern el panorama era molt més evocador que no pas en un dia del mes d'agost... Us recomano fer un tomb pel sud de França, començant per Colliure, on podreu trobar petits monuments, molt petits, dedicats a tota aquella gent...

    Per altre banda, no oblidem que aquest 2009 també és el centenari de la Setmana Tràgica! Pel seu significat, creieu que es conmemorarà??Personalment dubto que es faci quelcom a nivell institucional...PATRIMONI INCÒMODE

    Salut i memòria,
    Víctor Rovira

    ResponElimina
  3. A l'exposició hi ha uns plafons on es poden llegir el nom i cognoms de tots els badalonins dels quals es té constància que varen morir durant la guerra i postguerra, i realment dóna per reflexionar molt... perquè no és el mateix dir que hi va haver vuit-cents morts, que recordar que eren persones amb una vida, una família, cadascú amb una història individual...

    Acabo de recordar, en relació a això del sud de França, que a Portbou també hi ha l'homenatge a Walter Benjamin, que va "morir" allà després de creuar els Pirineus intentant escapar dels nazis. Hi ha un documental que explica les circumstàncies obscures de la seva mort, molt interessant! ("Qui va matar Walter Benjamin?").

    Montse, Museu Badalona

    ResponElimina
  4. Emma_Museu de Sant Boi30 de gener de 2009 a les 14:03

    És important que les exposicions que tracten aquests temes tinguin el màxim de difusió ja que per a les generacions més joves sembla un fet llunyà però no fa ni cent anys que va tenir lloc.
    Una altra dada sobre Walter Benjamin, en principi sempre s'ha dit que es va suïcidar a la frontera (davant la frustració de la situació?), però hi ha sospites que el van assassinar.

    ResponElimina
  5. Sí sí, això és el que posa en dubte el documental!.
    Montse, Museu Badalona

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.