dijous, 26 de març de 2009

Els Museus en temps de crisis

Als diaris, les televisions, les ràdios o en qualsevol conversa de carrer, des del metro al bar o en els mercats apareix la paraula maleïda: la crisis.
Especialistes i tertulians especulen sobre les causes, les repercussions o les previsions de futur d’aquest nou cicle econòmic sense treure'n res de clar.
Com està afectant tot això als museus?
- Algunes noticies ens porten a un cert optimisme: l’eurodiputada socialista Maria Badia es pregunta si es consumeix més cultura en època de crisis: Malgrat no disposar de xifres exactes, la Direcció dels Museus de França pronostica aquest any un augment de l’ordre del 3% de les visites als seus museus nacionals. Els economistes de la cultura constaten que, en els períodes de crisi, les economies domèstiques sacrifiquen les grans despeses, però no així les sortides culturals -sempre i quan no siguin excessivament oneroses”.

- D’altres no deixen de ser preocupants: “Los principales museos guipuzcoanos, salvo honrosas excepciones, han perdido visitantes en 2008, a pesar de las novedades y la gran oferta de actividades”. Diario Vasco, 21/01/2009 o en el titular de la noticia del diari El Pais del 1/02/2009: La caída turística pasa factura a los museos catalanes.

- També hi trobem noves estràtegies i plans d'actuació per fer front a la situació: "Los más importantes museos de Estados Unidos están poniendo toda su creatividad en el asador para poder afrontar la crisis económica con ofertas que atraigan al público: desde clases gratis de yoga a conciertos y películas".

Si a les grans institucions de la cultura els hi afecta, en el cas dels museus locals aquesta situació s'agreuja encara molt més. Per tant, el més adient és tirar d'inventiva i adequar les ofertes i activitats (disposant d'un ajustat pressupost) a les noves exigències del mercat.

Bàsicament, el que s'ha intentat fer sempre...

4 comentaris:

  1. A mi, que tinc tendència a mirar el got mig ple, la paraula crisi no m'agrada. Estem en un moment de canvi de paradigma i no sabem ben bé cap a on anem, però potser ens hauríem de cenyir al significat etimològic d'aquesta paraula maleïda:"canvi", no "desastre".
    És un moment en què als museus se li plantegen multitud de reptes, però també d'oportunitats. Un moment per estar alerta i ser creatius, perquè d'una crisi se'n pot sortir pitjor de com s'estava, però també molt millor.

    ResponElimina
  2. tampoc crec que ens haguem d'espantar massa amb la "crisi", si bé s'ha d'estar alerta, s'ha de ser imaginatiu!!

    a més a més, moltes vegades el museu local viu en crisi permanent, no pel context negatiu sinó pel pessimisme interior!!!!!

    ResponElimina
  3. Sens dubte els museus locals pateixen una "crisi" endèmica, per la qual crec que no ens hem d'espantar més del que toca.
    De sempre ha calgut imaginació, amb aquesta situació econòmica i en qualsevol altre.
    La cultura queda en segon pla per darrere d'altres àmbits, i això es veu, especialment en temps de crisi.

    De totes maneres, i com ja he dit, els museus locals sempre estan al costat de l'abisme i cal sempre una imensa dosi d'imaginació.

    Salut, cultura i canvi!!

    ResponElimina
  4. El canvi, la transformació, és un procés natural que es manifesta en tot el que ens envolta i en nosaltres mateixos. Crec que la Cultura és un mirall d'aquesta transformació, però també és en ella mateixa motor de noves incèrcies. Cerquem-les, provoquem-les! Està en les nostres mans, en totes les mans, construir aquell paradigma del que parlava en Guillem, ser estràtègics com assenyala en Pau i imaginatius com diu en Víctor, en Jordi... Les modificacions nodreixen i creen noves visions... Portem-les a l'acció i obtindrem una realitat nova, i una nova manera de sentir, viure i fer cultura!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.