Fer present la memòria

Començaré dient, que realitzar una feina com aquesta és una sort immensa. Avui he fet la primera entrevista dins del projecte de recuperació de memòria històrica. L’entrevistat ha estat en Jordi Pericot. A banda d’artista consagrat, de promoure l’art cinètic, de sublevat contra el règim franquista, de deportat, de perseguit, d’ exiliat, és tracta d’una persona que ha crescut dins del marc del sistema pedagògic actiu de la República. Els seus pares, entusiastes pedagogs d’aquest sistema, van forjar en ell (i els seus germans) una personalitat molt característica que li permet mirar enrera sense rancúnies.

No em posaré a relatar les vivències i la lluita d’aquest home per recuperar les llibertats, per desvetllar allò que la transició ha promogut i transformat en un oblit forçat. D’ell s’han publicat moltes obres, sobretot en allò què és relaciona amb el camp artístic.

Com en Jordi, hi ha moltes persones encara, què poden conservar els records i transformar-los en paraules. Seria important no perdre mai aquesta informació, recuperar la identitat i els costums dels nostres municipis, sense obviar les realitats ‘polítiques’ de l’època, com ha comentat ell durant l’entrevista: ‘fent un judici públic sobre allò què encara avui, en fa por parlar’.

Nosaltres tenim eines per contribuir-hi.