dilluns, 2 de febrer de 2009

Facebook com a eina de difusió?

En els darrers mesos hem viscut un augment desmesurat del nombre d’usuaris de plataformes virtuals i xarxes socials. El cas més paradigmàtics de tots és el conegut Facebook. A part de l’ús personal que pugui tenir, és una eina potentíssima de difusió i màrqueting. Per aquest motiu, no només s’ha quedat amb l’ús privat, sinó que també l’utilitzen entitats, associacions, col·lectius, grups, etc.

Des del Museu Industrial del Ter, hem creat una pàgina del museu que ens permet actualitzar constantment les activitats, difondre propostes, i poder preveure l’assistència de gent en cadascun dels nostres actes i activitats.

Malgrat tot, la utilització de les TIC generen una part de controvèrsia. Fins a quin punt els usuaris estan disposats a usar aquesta tecnologia per a actes lúdics i culturals? Realment s’arriba al públic que no participa de les activitats relacionades amb el patrimoni? O per altra banda només es fa difusió en els segment que ja són habituals? És una forma de apropar-nos a nous públics?

Sincerament crec que cada museu ha de ser conscient de la realitat que té al seu voltant i adaptar-se segons el context. En el cas de Manlleu, és necessari usar aquestes noves tecnologies però no es pot obviar les vies tradicionals, perquè són les que arriben a la gent. No es tracta d’anar a buscar els possibles usuaris, sinó obrir les portes del museu i engrescar la gent amb propostes motivadores. Què en penseu?

Us convido a que doneu la vostra opinió i aprofiteu per comentar la vostra experiència al museu. Quines estratègies utilitzeu als respectius museus? Quin resultat s’obté?

7 comentaris:

  1. Ara cal començar una estratègia de difusió vírica del grup, difonent-lo entre altres xarxes, físiques i virtuals. L'impacte el podreu avaluar pel nombre de persones que se us afegeixin al grup i segons els participants de les activitats que vinguin i que us diguin que han rebut la informació a través del facebook (els grups tenen una eina per a convidar a esdeveniments).

    ResponElimina
  2. Estic d’acord i comparteixo totes les qüestions i reflexions que has fet, així que malauradament no puc entrar gaire en debat. Puc afegir que aquí a el Masnou, ja hem començat amb aquesta tasca, creant el grup del Patrimoni. De moment els resultats resten a l’espera de començar a promoure properes activitats i exposicions.

    En qualsevol cas, la finalitat sempre serà utilitzar-ho com a un bon complement a la difusió tradicional. Arribar a nous públics? En el nostre cas, qualsevol persona que tingui constància de la nostre existència, ja entrarà a formar part d’un fet insòlit fins el moment.


    Humbert

    ResponElimina
  3. Estic molt d'accord amb tu, ja només el coneixement de la existència de la institució és tot un gran pas per a que aquestes persones passin a ser públic potencial, i no, no públic.

    ResponElimina
  4. És molt cert que aquestes eines són potents, tot i que veig que és complicat avaluar-ne l'impacte real. D'alguna manera podrem recontar el nombre de visitants i amics, que es convertiran en coneixedors del nostre equipament i, així, en públic potencial com bé apunten l'Humbert i la Yolanda, genial.
    Referent a això que apunteu sobre el coneixement que la població té del Museu, us proposo una activitat divertida: poseu-vos a la pell d'un visitant de fora, situeu-vos en un punt concorregut de la ciutat o poble, i demaneu als vianants que us indiquin (si us plau) com arribar al Museu... Observeu els resultats!

    ResponElimina
  5. Molts col·lectius i associacions de joves m'han comentat que aquestes noves eines tecnològiques són molt pràctiques alhora d'apropar les activitats dels museus al públic més jove. Però, cal tenir en compte que aquest tipus de xarxes poden quedar obsoletes o pasar de moda. Així doncs, crec que aquest tipus de difusió ha de ser complementària a la "tradicional" (com diu l'Humbert).

    ResponElimina
  6. Totalment dacord, facebook és una gran eina de difusió, però complementada amb la tradicional, molt millor. D'altra banda comentar que s'ha de fer un ús moderat d'aquesta eina... vull dir que tampoc cal atabalar en excés la gent que tenim agregada. Si creem masses esdeveniments, enviem masses missatges, etc, correm el risc de saturar el personal i crear l'efecte contrari...!

    ResponElimina
  7. Les estratègers de comunicació digital, com ja ha dit algú, han de córrer en paral·lel amb les estratègies clàssiques. La web, les eines 2.0 són un canal més.
    I estic totalment d'acord amb el que diu l'Emma. Avui és Facebook, però què serà demà? hem d'anar on hi ha la gent. Cal conèixedr què es cou a cada moment a la xarxa, quines aplicacions apareixen, avaluar-les i, si es creu convenient, posar-hi el peu (i fer-ho d'acord amb uns objectius clars, per descomptat).

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.