dijous, 16 d’abril de 2009

Del preu de la cultura

Ja n'hem parlat algunes vegades al llarg de l'últim mig any, però val la pena tornar-hi aprofitant que tenim una plataforma de debat, a part de publicitària.

Potent notícia i novetat en el panorama museístic de la ciutat de Barcelona: ampliació horària també els diumenges a la tarda, aquella hora lliure que provant de buscar un museu, només trobaves cinemes, teatres i sobretot bars (que tampoc estava gens malament).
La cirereta del pastís és que, a més a més, aquests museus són gratis en diumenges!! Visca!!! A veure si podem, si no és demanar massa, esquivar la massificació i fer visites de qualitat!!!!

El passat dia 9 d'abril, la Catalina Serra signava una petita columna al Quadern de El País, parlant de tot això (a veure si el trobeu a la web, sinó el penjo al Grup), apuntant la necessitat d'obrir certament els museus, però tenint present que la cultura, si és ben feta i de qualitat, hauria de ser de pagament...

Crec sincerament que algo de raó tenia ja que, encara que no pagui l'usuari, de retruc haurà de fer-ho responent al pagament de més impostos. Recordem que les subvencions de l'administració també provenen dels ciutadans! A més a més, ja sabem que dependre de les subvencions tampoc és del tot positiu; potser caldria pensar en aquella paraula maleïda i a voltes malentesa: l'Autogestió.

17 comentaris:

  1. Voldria comentar uns quants aspectes en relació al tema.
    A tots ens agrada entrar en un museu de forma gratuïta. Però el problema està en què hi ha gent que li molesta haver de pagar per entrar-hi; quan, per exemple, hi ha famílies què passen el dissabte sencer al centre comercial pagant de pàrking 12 euros.
    També vull comentar que molts museus, sobretot els locals, són gratuïts o quasi (l'entrada pot costar menys que una "fanta") i no per això més gent va a visitar-los.
    Per últim és important, crec, que les organitzacions museístiques no es deixin portar dins del magma d'ofertes culturals i ofereixin uns avantatges en detriment d'altres (visita gratuïta amb més de 100 persones a la mateixa sala a canvi d'una visita tranquil·la, sense presses i relaxada). Amb això, però, no estic dient que calgui pagar 10 euros per a veure una exposició.
    Bé, crec que per canviar la situació actual, per molt que la gent que treballa en la cultura s'esforci, TOTHOM ha de canviar la seva escala de valors i prioritats... No vull semblar negativa, però això arribarà?

    ResponElimina
  2. Què entens per "autogestió" aplicada a cultura i museus? què proposes?

    ResponElimina
  3. L'autogestió en el camp cultural, com en els altres, no és més que volcar uns esforços personals, i en aquest cas econòmics per a la realització de les tasques que un individu o col·lectiu es proposi...Així funciona en alguns sectors de les Festes Majors que darrerament se celebren i que s'autoanomenen "Alternatives" precisament per no comptar amb subvencions o pressupostos públics.
    En el cas dels Museus, per exemple, es podria canviar o modificar l'aplicació del concepte de patrimoni col·lectiu. Si és des d'aquest punt de vista, ja hi ha experiències d'aquest tipus a terres catalanes i a l'extranger: els apadrinaments o adopcions de peces o béns patrimonials funcionen, creen un nexe entre l'individu de fora del món del Museu i el patrimoni.
    És evident que aquest canvi de concepció i tots els que podrien anar sorgint, haurien d'aplicar-se poc a poc, amb proves pilot. De fet, tot allò nou que se'ns planteja al llarg de la vida passa un procés de prova, voluntari o inoluntari, fins que s'acaba transformant en una realitat.
    Sobretot imaginació, empenta i perquè no, una mica de mala llet amb postures establertes que s'han demostrat ineficaces.

    ResponElimina
  4. Ups, al final m'he perdut en la divagació.

    Si el patrimoni és de tots, potser no cal pagar entrada a un o altre museu, però sí fer aportacions per a la restauració, manteniment i activació del patrimoni.(El canvi de mentalitat pot ser lent, però es pot demostrar efectiu!)
    Mica en mica buscar alternatives a la supervivència mitjançant la dependència de l'administració pública........

    ResponElimina
  5. M'agradaria ressenyar-vos un interessant article d'en Xavier Dupuis -director del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Paris-Dauphine- publicat a la revista CULTURA, editada anualment pel Departament de Cultura i Mitjans de la Generalitat.
    Parla de l'experiència francesa pel que fa a la gratuïtat dels museus nacionals francesos.
    http://cultura2.gencat.cat/revistacultura/_pdf/289294C02_09XavierDupuis.pdf

    Gratuitat vs sostenibilitat financera?**
    El mateix públic més vegades o nous perfils de públic?**Gratuitat vs percepció del cost del consumidor d'allò que consumeix?**Gratuitat+ augment de la valoració del patrimoni vs Gratúitat i és només altre lloc d'oci?

    A "Cultura, gratuïtat
    i democratització:L’exemple de l’experiència
    francesa als museus" podreu trobar les respostes!

    ResponElimina
  6. Quin debat més interessant! La veritat és que no puc posicionar-me sense trobar-hi "peros".

    D'altra banda, caldria pensar en com l’aglomeració de visitants que rep el museu el diumenge a la tarda, com a conseqüència de la gratuïtat de l'entrada, malmet les peces. M’imagino a cinquanta persones a la sala del Prado del Museu Víctor Balaguer i als conservadors tremolant.

    I si l’Ajuntament acaba obrint també els dilluns? Fa poc una persona m’ho comentava, que tenint en compte que els dilluns els turistes no poden anar als museus tampoc és tan esbojarrat pensar en aquesta possibilitat. Tot i que també cal reconèixer que el turisme dóna molts diners, no tinc dades però tinc el prejudici de que les botigues dels museus de Barcelona facturen, per norma general, més que la taquilla d’entrada.

    En tot cas la cultura té un preu i l’entrada a museus també. El model associatiu per gestionar la cultura crec que té uns límits de pressupost, i la dependència a les subvencions de l’administració és perillosa. Les administracions estan en crisi i la cultura, subvencionada, la pateix força oi?

    ResponElimina
  7. Absolutament d'acord amb l'article de Dupuis pel que fa a la gratuïtat permanent dels museus: li treu valor al museu per part de l'espectador/visitant. Malauradament hem de constatar que hi ha gent que amb la història del cost 0 dels museus, entra i al cap de 5min. (de veure de què va el museu o l'exposició temporal), se'n va. Realment afecta a la percepció "satisfactòria" del museu.

    ResponElimina
  8. Doncs si Raül, les botiques dels museus de la nostra ciutat i d'arreu el món facturen moltes vegades més que la guixeta. Però, les botigues dels museus i el lloguer d'espais haurien de ser en tota institució dos vies de finançament fortes i importants, amb tota una comunicació planificada darrera. De fet, em sembla que és l'única de les maneres per arribar a l'autosuficiència econòmica. Però, es veritat que als museus locals, això es un'altra historia.

    ResponElimina
  9. La qüestió és quina quantitat està la gent disposada a pagar per cada cosa. 8€ per un entrepà i una beguda, per una entrada de cinema, per una entrada al MNAC, per 3 entrades a museus locals. La tria per a la majoria de la gent és clara...la satisfacció que els proporciona l’entrepà o el cinema no la cobreix cap museu, o potser creuen que no la pot cobrir, potser ni tant sols saben que tenen una necessitat per cobrir. La gratuïtat podria fer que es decantessin per consumir el producte museus. Què els oferirem?

    ResponElimina
  10. Lo ideal: 3 € euros en l'entrada pel museu i després bocata i beguda en la terrassa/bar amb wifi del museu. Pack tot en un!

    Espais com el Caixa forum o moltes biblioteques ofereixen aixó.

    ResponElimina
  11. Jo crec que s'ha de diferenciar entre dos tipus de museus, a l'estil de Gavà. dic Gavà, perquè és un exemple que hem visitat tots recentment.

    Per una banda jo col•locaria els museus que donen un servei a la població (en aquest cas inclouria per exemple bona part dels museus locals) que en el cas de Gavà, seria el Museu pròpiament. El model seria el mateix que una biblioteca. En el cas del museu-servei crec que és inviable que sigui gratuït i a l'hora prescindeixi de les subvencions. Diria que tots els serveis gratuïts estan subvencionat. Estic d'acord en que aquest model sigui gratuït (i subvencionat pq pugui sobreviure).

    Per altra banda, jo col•locaria el museu com a producte cultural (encara que producte cultural no estigui del tot ben vist). En el cas de Gavà seria el Parc Arqueològic. Donaria la mateixa categoria de visitar el Parc Arqueològic al d'anar al cine, al teatre o a un concert. Per tant un producte cultural que s'ha de pagar com a tal. En aquest cas si que crec que hauria d'intentar viure sense la subvenció i competir com a tal amb l'oferta d'oci que hi ha al mercat.

    A partir d'aquí els descomptes, dies gratuïts, expo. temporals de pagament, entrepans i bars,lloguers d'espai etc. són les estratègies que cadascun hauria d'aplicar en funció dels seus interessos. Tant els museu-serv. com els museu-pc.

    ResponElimina
  12. El Víctor deia que "Si el patrimoni és de tots, potser no cal pagar entrada a un o altre museu, però sí fer aportacions per a la restauració, manteniment i activació del patrimoni."

    Jo hi estic d'acord, però potser l'error és com s'expliquen les coses. Per mi l'entrada precisament va destinada a la restauració, manteniment i activació del patrimoni(i altres). Si els visitants vegessin que el preu de l'entrada no és una barrera sinó una col•laboració a la restauració, manteniment, etc. potser la valoració positiva augmentaria.

    ResponElimina
  13. Martí, no estic gens d'acord amb tu. No entenc perquè un museu local ha de ser gratuït (que ho són) i un museu "pc", com tu dius, no. Perquè en relació a les despeses, segur que el museu local en tindrà més (restauració, campanyes arqueològiques, personal, expos, difusió, manteniment general, publicacions, ...); en canvi, jo crec que al Parc Arqueològic de Gavà només tenen les despeses de personal i manteniment (que no deuen ser poques, ja, però no és el mateix...); també l'exposició de les mines està fent un servei públic.
    Bé, crec que el tema radica més en el que comentem la Sònia i jo, les preferències i/o prioritats de la gent alhora de gastar-se els diners.

    ResponElimina
  14. Veig que el tema us ha agradat, i m'agrada!!
    Efectivament, tot plegat té a veure amb el grau de valor que dóna la població a la cultura, que malauradament no és massa, i per això els M.Locals tenen els visitants que tenen... Doncs llavors es tracta, i no és massa agosarat dir-ho, d'agilitzar tot mecanisme possible per canviar el model de societat que ens ha tocat viure!És evident que el món no el canviarem, però tan sols es tracta de provar de modificar el nostre entorn més proper (en aquest cas M.Locals) no ja en l'experiència TAP sinó a partir d'ara el que sorgeixi, cap a objectius més vàlids, i en aquest cas cap a una autèntica democratització de la cultura.
    No crec tampoc que la gratuitat solucioni el problema per si sola, sinó que s'ha de veure recolzada per tot un seguit d'activitats i activacions que siguin atractives a la població, diverses en fons i forma, de forma periòdica ja que una mostra permanent té poques possibilitats de romandre amb vitalitat... Parlo de convinar "la cultura que no motiva" amb "la cultura que arriba de veritat", em seguiu????

    ResponElimina
  15. Martí: això que dius que les entrades serveixen a un museu per a restaurar, activar i mantenir el patrimoni ho sabem nosaltres i poc més...
    Hem de tocar de peus a terra, ser valents i atrevir-nos a dir que el model trontolla, per no dir que no cola...La gent ja no veu i no es creu que la seva entrada serveixi per tot això!
    Si ha fallat de forma estructural, canviem-ho (moooooolt poc a poc, perquè tots ho poguem seguir...) també de forma estructural! Perquè a partir d'ara podries començar a dir que l'entrada serveix per això o per lo altre, però crec que és més difícil canviar la percepció de les coses existents, que no pas provar noves fórmules, amb el mateix fons però diferent forma...Diria que la percepció més eficaç és la vista, i per l'ull humà una entrada és una entrada, una possible barrera ja emmagatzemada en el subconscient.
    Aix quina parra!!!!

    ResponElimina
  16. Per cert, ara m'he enrecordat que en Monegal fotia als crèdits del programa el que costava cada un dels seus programes de televisió.

    Us imagineu algo semblant als museus? El preu d'aquesta exposició és de: 98.000 €... l'entrada és de 3 euros.

    ResponElimina
  17. En primer lloc em presento. Em dic Marta Llach, sóc tècnic de l'OPC i, entre altres, m'ocupo principalment dels programes de restauració i conservació de l'oficina.
    Només un parell de coses:
    1. No crec en la gratuïtat total, però si en la parcial: certs dies setmanals, certes exposicions.....Les sales d'exposicions temporals gratuites funcionen i fidelitzen el públic. La gratuïtat pot ser una eina per atreure nous sectors com el familiar. Com a mare de família us asseguro que els museus que tenen el públic familair d'entre els seus clients i treballen per donar-los una oferta, funcionen. És cert que és una qüestió de recursos però també ho és de política institucional.
    2. Mantenir les col·leccions, tant a sales com a magatzems, en bon estat de conservació suposa un cost molt elevat per als museus. Informar als ciutadans de les accions que es fan per conservar el patrimoni i cost que suposen, podria ser una bona pràctica. Explicar processos de restauració o implicar el públic en la conservació són accions que ja es fan en altres països.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.