dimarts, 7 d’abril de 2009

Exclusió cultural

Diumenge al vespre la TV3 emetia un reportatge sobre el barraquisme a la ciutat de Barcelona.
Una de les persones que van viure a barraques va expressar que "lo que me pesará mientras viva es la incultura que hemos vivido, y eso sí que no lo perdono, que no tuviéramos acceso a la cultura". Tenint en compte la precarietat en la que vivien, aquest testimoni em sembla colpidor.

Com a Tècnics i Tècniques d’Animació del Patrimoni Cultural Local la nostra tasca consisteix en apropar la cultura a aquells col·lectius en risc d’exclusió cultural. És una iniciativa fresca, que sumada a d’altres esforços encetats pels darrers governs de la Generalitat poden assolir algunes fites importants. Però per a tal fi, considero que en matèria de cultura cal fer un pacte nacional on govern i oposició tracin un camí comú, perquè la feina feta no quedi en un no res.

En un no res ha quedat la minsa feina feta pel govern de Prodi, a Itàlia. El dissabte 4 d’abril la plana de crònica del diari La Repubblica exposava el següent “Batalla al bus entre immigrants i residents: amb nosaltres no els volem”, “Un tenor negre és expulsat del cor per racisme”, “Roma, nens afganesos dormien a les clavegueres”.

D’altra banda, si volem professionalitzar els TAPCL’s caldria que les universitats incloguessin al seu currículum una formació sobre aquesta temàtica. Com és possible que el màster oficial de Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona no ho contempli? Encara més, si tractem sota aquesta òptica les llicenciatures d’Història i d’Història de l’Art se’ns pujaran els colors... L’aplicació del Pla de Bolonya és un bon moment per a reflexionar sobre quin model educatiu i cultural volem.

El capital cultural és un bé acumulatiu, i que es transmet de pares a fills. En aquest sentit les desigualtats culturals es reprodueixen fins a la sacietat, sempre que no hi hagin factors que esmenin aquest cicle viciós.

Al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona es va poder veure una exposició sobre barraquisme fins el 22 de febrer de enguany. Malgrat que ja fem tard us deixo el link perquè podeu visitar-la virtualment: Barraques, la ciutat informal.

1 comentari:

  1. interessant reflexió, però crec sincerament que qualsevol iniciativa governamental, com tu proposes, seria quelcom populista i oportunista ja que, com es fa evident cada dia que passa, l'interès dels governants no és altre que el de romandre en el poder de forma perpètua, fent el que toqui en cada moment, però sense un convenciment real en polítiques socials.

    signat: un rebotat

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.