dimecres, 15 d’abril de 2009

Hay algo aquí que va mal!!!

Ja ho deia Kortatu als anys 80: quelcom que ens envolta i ens ordena no funciona massa bé.
Ens diuen, des de dalt, que som una democràcia jove i que encara hi ha coses que no rutllen del tot bé, que no tenim una tradició democràtica de llarga durada i és per això que es produeixen desajustos, vicis o corrupteles.

Com a generació present però també de futur valdria la pena que comencéssim a pensar en la urgent necessitat de canviar el model cultural, refent-lo per tal que no es repeteixin els ja tòpics discursos funcionarials i de l'administració del "vuelva usted mañana" o el "tinc molta feina per fer i massa poc temps per fer-la".

Potser el que passa és que tenim molts càrrecs, molts “mandamases” que es passen el dia i les setmanes reunits decidint tot un seguit de coses que al final no es duen a terme perquè no s'hi treballa.
El problema essencial és que no existeix el passar comptes per les falses promeses ni l'acció dels dirigents; que tenim molt malentès això de que són triats i llavors ja poden fer el que vulguin... I no estic pas parlant de les altes esferes, sinó dels polítics de proximitat de lo local, dels càrrecs intermitjos que l'únic que fan és frenar i relentir la feina tan necessària, sobretot pel que fa a la Cultura.

Tot i que sembli un discurs fora de lloc, segur que més d'un i una el compartirà!!

5 comentaris:

  1. Si però, és un problema, tan estructural, tan de fons, tan de mentalitat i "manera de fer i viure" que no sabria la veritat, per on començar a moure's... suposo que treballant i amb il·lusió...

    ResponElimina
  2. Víctor el teu post m'ha fet pensar en una pel·lícula italiana que es diu la Febbre. La tv3 la va passar fa pocs mesos.

    A la pel·lícula el protagonista veu com tota la seva empenta no serveix per a res per culpa de l'administració local on treballa. Be, en concret, l'alcalde li té enveja...
    Us la recomano.

    ResponElimina
  3. Crec que en el fons és una qüestió d'actitut i maneres de fer, com molt bé dius, que s'han anat enquistant...Serà bo no deixar-se encomanar!

    I sobre el tema de la pel·lícula, l'article que esmentava la Mila sobre la "Cultura de gènere" -al Cultur/as de La Vanguardia- parla també d'aquest desencantament que et queda després de topar-te amb segons quin model de gestió i com això afecta a moltes dones, les quals no arriben a ser alts càrrecs de gestió cultural.

    Davant d'això: Força i coratge!?

    ResponElimina
  4. Tot això que expliques, podria ser una de les causes (entre moltes altres, per descomptat i no només al sector públic, a tot arreu) del col·lapse estructural cap al que diuen que estem anant. Potser la sol·lució és més transversalitat, polivalència, flexibilitat i, sobretot, imaginació. També caldria fer èmfasi en la innovació i tenir menys por al canvi.

    ResponElimina
  5. Sens dubte que el canvi és la base i a partir de la imaginació. Cap por al canvi, al contrari, crec que més dels que pensem hi estarien d'acord i fins i tot hi treballen tot i les adversitats. En aquesta esfera i moltes altres hi ha gent que es tenca l'esquena per canvis a nivell estructurals i socials a la nostra societat, des de l'educació de la infància al model de relacions entre els individus. Sens dubte que nosaltrse hi participarem, ni que sigui a partir de no repetir errors que localitzem i ens frenen...
    Endavant les atxes!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.