Ja ho deia Kortatu als anys 80: quelcom que ens envolta i ens ordena no funciona massa bé.
Ens diuen, des de dalt, que som una democràcia jove i que encara hi ha coses que no rutllen del tot bé, que no tenim una tradició democràtica de llarga durada i és per això que es produeixen desajustos, vicis o corrupteles.
Com a generació present però també de futur valdria la pena que comencéssim a pensar en la urgent necessitat de canviar el model cultural, refent-lo per tal que no es repeteixin els ja tòpics discursos funcionarials i de l'administració del "vuelva usted mañana" o el "tinc molta feina per fer i massa poc temps per fer-la".
Potser el que passa és que tenim molts càrrecs, molts “mandamases” que es passen el dia i les setmanes reunits decidint tot un seguit de coses que al final no es duen a terme perquè no s'hi treballa.
El problema essencial és que no existeix el passar comptes per les falses promeses ni l'acció dels dirigents; que tenim molt malentès això de que són triats i llavors ja poden fer el que vulguin... I no estic pas parlant de les altes esferes, sinó dels polítics de proximitat de lo local, dels càrrecs intermitjos que l'únic que fan és frenar i relentir la feina tan necessària, sobretot pel que fa a la Cultura.
Tot i que sembli un discurs fora de lloc, segur que més d'un i una el compartirà!!
Ens diuen, des de dalt, que som una democràcia jove i que encara hi ha coses que no rutllen del tot bé, que no tenim una tradició democràtica de llarga durada i és per això que es produeixen desajustos, vicis o corrupteles.
Com a generació present però també de futur valdria la pena que comencéssim a pensar en la urgent necessitat de canviar el model cultural, refent-lo per tal que no es repeteixin els ja tòpics discursos funcionarials i de l'administració del "vuelva usted mañana" o el "tinc molta feina per fer i massa poc temps per fer-la".
Potser el que passa és que tenim molts càrrecs, molts “mandamases” que es passen el dia i les setmanes reunits decidint tot un seguit de coses que al final no es duen a terme perquè no s'hi treballa.
El problema essencial és que no existeix el passar comptes per les falses promeses ni l'acció dels dirigents; que tenim molt malentès això de que són triats i llavors ja poden fer el que vulguin... I no estic pas parlant de les altes esferes, sinó dels polítics de proximitat de lo local, dels càrrecs intermitjos que l'únic que fan és frenar i relentir la feina tan necessària, sobretot pel que fa a la Cultura.
Tot i que sembli un discurs fora de lloc, segur que més d'un i una el compartirà!!
Si però, és un problema, tan estructural, tan de fons, tan de mentalitat i "manera de fer i viure" que no sabria la veritat, per on començar a moure's... suposo que treballant i amb il·lusió...
ResponEliminaVíctor el teu post m'ha fet pensar en una pel·lícula italiana que es diu la Febbre. La tv3 la va passar fa pocs mesos.
ResponEliminaA la pel·lícula el protagonista veu com tota la seva empenta no serveix per a res per culpa de l'administració local on treballa. Be, en concret, l'alcalde li té enveja...
Us la recomano.
Crec que en el fons és una qüestió d'actitut i maneres de fer, com molt bé dius, que s'han anat enquistant...Serà bo no deixar-se encomanar!
ResponEliminaI sobre el tema de la pel·lícula, l'article que esmentava la Mila sobre la "Cultura de gènere" -al Cultur/as de La Vanguardia- parla també d'aquest desencantament que et queda després de topar-te amb segons quin model de gestió i com això afecta a moltes dones, les quals no arriben a ser alts càrrecs de gestió cultural.
Davant d'això: Força i coratge!?
Tot això que expliques, podria ser una de les causes (entre moltes altres, per descomptat i no només al sector públic, a tot arreu) del col·lapse estructural cap al que diuen que estem anant. Potser la sol·lució és més transversalitat, polivalència, flexibilitat i, sobretot, imaginació. També caldria fer èmfasi en la innovació i tenir menys por al canvi.
ResponEliminaSens dubte que el canvi és la base i a partir de la imaginació. Cap por al canvi, al contrari, crec que més dels que pensem hi estarien d'acord i fins i tot hi treballen tot i les adversitats. En aquesta esfera i moltes altres hi ha gent que es tenca l'esquena per canvis a nivell estructurals i socials a la nostra societat, des de l'educació de la infància al model de relacions entre els individus. Sens dubte que nosaltrse hi participarem, ni que sigui a partir de no repetir errors que localitzem i ens frenen...
ResponEliminaEndavant les atxes!